La pell de serp, tan vella, cau a trossos. Tan
fràgil. Temps i temps de dur-la sense gosar despullar-me'n. Amb por de la pell
nova per si no n’hi havia i em quedava, només ossos nus, sota el sol inclement.
A la platja de les hores, dormo la nova existència,
entre rellotges aturats i buits, com conquilles massa gastades.
Les busques són insectes que busquen la tarda.
A l’aigua dels dies, pesco reflexos de lluna amb
xarxes d’aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada