Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

dimarts, 23 d’abril de 2013

Flor del temps que fuig



Si culls un galleret, ha de ser tancat. Obert, és tan fràgil que mai no arribaria a casa; perdries els pètals pel camí.
O millor encara: no el cullis. Queda't amb l'instant, amb el record de l'instant, amb el desig del record de l'instant.
Si escoltes algú, fes-ho atentament. Perquè l'altre és un galleret tancat, i no en saps l'esplendor. Intueix-lo.
Si escoltes algú, fes-ho de debò, estima'l durant aquest moment, perquè potser no n'hi haurà d'altres.
La flor del temps que fuig és un galleret obert, una guspira de vermell intens i estams negres. Un vol de papallones indecises.
La flor del temps que fuig és un galleret esfullat, amb prou feines un pètal despenjat i la capseta closa de les llavors futures.
La flor del temps que fuig t'espera al primer marge. Però has d'anar al camí.

4 comentaris:

Ramona Claparols ha dit...

Molt bonica la reflexió

Nosaltres ha dit...

Gràcies, Ramona.

Pei ha dit...

Cada instant té la seva flor del temps perdut. No podem fer-ne un ram, però podem gaudir de cadascun dels regals, si en sabem prou.

Nosaltres ha dit...

Perdut, guanyat...sempre vivim a la frontera del temps.