Alegria de l'aigua

Alegria de l'aigua que fa revenir els rius, que corre els camins, que fa volar ocells negres al cel petit dels bassals.

Alegria dels llamps que esquerden la crosta de la nit: si no fóssim vells i xarucs, xisclaríem de sorpresa!

Quins colors tan nets després del xàfec que s'ha endut la son dels camins.

Quina punta al coixí que fan les teranyines enjoiades.

Envernissats d'ara mateix, els bolets juguen a amagar-se i fan cara de sorpresa.

Les fulles que han caigut tenen un instant petit de perfecció que et voldries endur i preservar...

Els cargols-treu-banya surten lentament de la closca del temps.

Sie werden nicht fähig...

Solange die Regierung von Madrid uns nicht als Brüdern und Schwestern behandelt, wird das Unabhängigkeitsgefühl in Katalonien immer stärker werden,  und die Machthaber werden nicht fähig sein, es zu stoppen...

"Sommerlügen" von Bernhard Schlink; Kommentäre über Amazons Rezensionen

.--Winfried Stanzick informiert uns, dass die Menschen im Buch keine materiellen Sorgen kennen und diese Tatsache ist für mich ein wenig negativ, weil das heisst, dass es in allen sieben Geschichten des Buches keinen Klassenkampf gibt. Immer ist der Klassenkampf ein wichtiger Teil der Realität...

.-- Ich unterstütze Birgit Sonnenblume am wenigstens in zwei Punkten: 1) Menschliche Erfahrung ist ein grosser Vorteil, den ältere Menschen haben, 2) das Leben fordert uns von Tag zu Tag zu Antworten auf.

Allerdings werde ich dieses Buch lesen.

ICH LERNE DEUTSCH...

                                            Una biblioteca alemanya


Ich lerne Deutsch, weil ich die deutsche Literatur lesen will: Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller, Friedrich Nietzsche, Günter Grass und tutti quanti...

Noch mehr: Meine bescheidene Erfahrung mit Fremdsprachen zeigt mir, dass je mehr man liest, desto besser kann man sprechen und schreiben lernen.

Außerdem habe ich herausgefunden, dass viele Bücher aus anderen mitteleuropäischen Ländern auch auf Deutsch übergesetzt sind. Zum Beispiel lese ich zurzeit eine Anthologie von sehr alten jugoslawischen Märchen, die vielleicht nicht in spanischer oder katalanischer Fassung existiert...

Fragilitats

La malaltia s'acosta als meus amics, darrerament, sigilosa.
I jo no els sé dir com els estimo.
Em desperto a la nit i hi penso, però no hi sóc, al seu costat.
Em desperto amb totes les petites xacres que em ronden i que potser no són tan petites o que, segur, seran més grans.
No sé dir-te fins a quin punt vas ser un nen lluminós, i sé que aquesta llum t'acompanyarà sempre, E.
No sé dir-te que des que et vaig conèixer, i fa tan poc, ja em va semblar que érem amics des de sempre, J.
No sé dir-te que la intensitat amb què vius et fa fort, M.
No sé dir-vos que la fragilitat és de tots, és nostra. Fragilitat del temps i del cos, fragilitat de la companyia dintre la solitud.

Que cada dia nou sigui realment nou, amics. Amb la seva càrrega i la seva bellesa;  amb el seu color de cel irrepetible; amb la seva llum daurada.
Ja sabeu on sóc...

Ciutat

Una ciutat desconeguda. Els carrers plens de cotxes rabents sembla que corrin a dessagnar-se en algun lloc remot, com si fossin artèries d'alguna bèstia viva.

Se m'acut refugiar-me en la verdor d'un parc, però quan miro amunt m'adono que les capçades dels arbres són d'un plàstic espès. Al terra, bolets de paper i deixalles.

Em fico en una casa fosca. Al capdavall, hi ha números il.luminats: una xifra gran, centenars de milers d'alguna cosa. Els números van canviant.

Ara baixo unes escales entortolligades, com una serp de pedra que es perd en la boira. Intueixo espadats a banda i banda. He d'arrribar, però el camí és tortuós, i porto un vestit de ferro que m'estreny i m'adoloreix cada racó de la pell.

Hauria d'arribar. Hi ha una tendresa recòndita dins del dolor.