Els carrers seran sempre nostres!

diumenge, 10 d’abril de 2011

Segimon Serrallonga, en el record


Tots els verds s'enyoren de tu, Segimon. El verd nou dels brots de la pomera que em mira per la finestra quan rento els plats; el verd rosat de la cresta dels pollancres que podria abastar amb la mà quan passo pel pont del Congost; l'escuma del verd tendre a la muntanya, que somriu entre la foscor dels pins.

I l'aigua, Segimon, que salta i juga amb les pedres amagades i bressola peixos de color de roca i ànecs virolats. I les flors.

O les noies i els nois que riuen i juguen com fa mil anys. Tan vells i no ho saben. Tan bells...

I jo, que camino els cabells blancs sense tu.

Cada any, cada any.

2 comentaris:

zel ha dit...

Que trist i bonic, com tantes vegades et dic, poques paraules i tan tan ...no tinc adjectiu.

Roser ha dit...

Gràcies, Zel.