Sóc només pols, però em penso estrella.

dijous, 17 de febrer del 2011

PLOU


Plou quietament. Un silenci humit buida les hores. Les fulles de l'heura s'han tornat de xarol brillant. L'horitzó de muntanyes s'ha enterbolit i pots imaginar-les diferents.

Dia de llar de foc encesa i de llibres oberts; de mirar per la finestra si la cortina d'aigua minva o creix. Dia de treure les plantes a la vorera, que l'aigua venci a la pols.

Una cornella de seda negra picoteja els fruits foscos de de l'heura engalanada, i se'n va a buscar la primavera pressentida.

2 comentaris:

llsp ha dit...

Molt maco! Roser.
Realment, fa una dia que convida a llegir.

Roser ha dit...

Gràcies, Lluís.