dilluns, 14 de febrer de 2011

MOMENTS DE LLUM


Han vingut els amics. Hem assaborit el regal de la conversa al voltant de la taula (galetes i cafè, infusions de maraialluïsa) mentre la tarda oblícua moria finestra enllà. Un gat blanc s'enduia la darrera claror.

Hem parlat de les coses de cada dia i de la màgia de les paraules, de la traïdoria de les paraules parlades o escrites que es queden sempre a mig camí del que vols dir, de les emocions, dels sentiments.

Però hi ha espurnes entre la foscor encesa de la solitud última, impossible de compartir. La troballa d'una imatge que desperta records i olors i obre finestres que dónen a camins amagats; és quan dius: "sé què vols dir, al capdavall som ben semblants". És quan saps del cert que som iguals en el dubte, que som fràgils darrera les aparences, que som tristos darrera l'alegria i feliços en la tristesa.

Són moments de llum.