dissabte, 8 de novembre de 2008

COLORS DE TARDOR: LILA



El lila és el record de l’esclat, la tendresa de les hores compartides, la pell suau dels capvespres d'ametista.

És el color petit dels bolets amagats, de les móres que enjoien els esbarzers, el color ple de les albergínies, els raïms que ploren la llum perduda.

És el color del nom de les coses, la pipa que no és la pipa, la flor que no és la flor; el color de les coses pensades.

És el cel després del blau, després del vermell: aquell minut efímer en què es fa el silenci, abans del vellut negre de la nit.