El marró és el color de les llavors colgades, dels camps llaurats com llesques de pa torrat amb xocolata estesa.
És l'abric vell dels roures, l'herba gastada dels marges, l'olor de les castanyes quan es couen a la paella foradada i el boix verd cremat es torna fum i xiuxiueja.
Són els dies àrids i sense flors, els camins de terra calcigada, les papallones quietes de color de fulla seca. És la branca nua, el color de la soledat apresa i del silenci.
És la llenya a punt: un desig de brasa encesa quan les estrelles foraden el blau fred del cel.
3 comentaris:
un a un, color a colors, ens acomponayen cada dia. Gràcies Roser per tanta delicadesa i observació.
Tere
Gràcies a tu, Tere.
Vaja, una altra que està melancòlica i tardorenca...jo també...petons!
Publica un comentari a l'entrada