Recordes exactament el moment en què vas prendre consciència que existies, bé que no pots situar-lo amb precisió en el temps. Però va quedar intensament gravat (com escrit en lletres de foc) a la teva memòria.
Era un dia lluminós. Potser a mitja tarda, amb un sol resplendent. Primavera o estiu, perquè encara pots sentir el record de la calidesa de l’aire de vellut i aquella olor efervescent de vida al teu voltant.
Baixaves, sola, pel camí amb herba ufanosa i flors a banda i banda. I de sobte, sense cap motiu aparent, com si algú hagués obert una cortina davant dels teus ulls, et vas veure tu mateixa, caminant, amb un cos precís, com si tu no fossis tu i et poguessis veure des de fora. I et vas adonar que estaves atrapada en un cos, en un temps i en un espai terriblement concrets, incomprensibles.
Vas pensar: “Sóc”, amb una barreja de joia i de dolor, amb tota la teva pobra intel·ligència esmolada, esberlada. Amb impotència, al caire d’aquell precipici de preguntes.
“Sóc, sóc!”, et repeties mentalment, meravellada, eufòrica, espantada, i et miraves les mans, els peus, i veies com es movien, incrèdula.
Entendre, per primera vegada, que “eres”, i que podies “saber-ho”, et feia tant de mal com un doll de vidre fos; i tant de bé com una riuada de plaer que intuïes que acabava de néixer, i que no pararia de brollar.
Però a vegades és lluny, i has de cridar molt fort, perquè torni. Tens fred, tens calor, tens gana, tens set. El camí és inhòspit.
Fins que la claror es destria, i aconsegueixes veure nítidament
Veus les fulles que gronxen, et diuen: Fulles. Veus els núvols de color de llet, i et diuen: Núvol. El camí té noms.
Menges, dorms, et mous, jugues amb els peus, i et diuen: peus; jugues amb les mans: mans. A vegades Ella es torna seda, es torna font. A vegades Ell somriu i et posa collarets de noms ignorats arran d’orella.
Tens sort. No ho saps, encara, però tens molta, molta sort.
Però no sóc vaca, ni ovella, i demano un “cafè noir” on el català encara s’hauria d’entendre. Estem bé. Som tres, després cinc, ens entenem: els comentaris, les brometes, els silencis. Compartim l’admiració pel paisatge redescobert, que l’aigua passada i el vent present han redefinit, esmolat, estrenat.
I arribem a San Pau de Fenollet, el poble tan ben posat entre les parets de pedra grisa, un grapat de teulades vermelles i de casetes amb jardí i porticons: ”volets” de tots colors.
I ara vénen les gorges de Galamus, m’anticipo al gaudi de la roca esberlada, la carretra sinuosa, una serp de pedra. Cada paret és un mostrari de flors, cada revolt una sorpresa.
La casa del nostre amic és dreta com sempre, oberta, hospitalària. Hi entren nens i gats, sempre hi ha algú dormint, menjant. Ell és tan discret com la casa, ulls d’aigua verda cansada, cabells grisos amb rastes, llargs. Ens diu on podrem dormir i se’n torna al cau, nosaltres fem i desfem.
Demà farem l’entrevista, parlarà llarg i fluixet davant la càmera, recordarà lluites i presos, infància. Tot per presentar Mumia Abu-Jamal i la traducció del seu nou llibre, “We want freedom”, encara no en català, en castellà.
Mengem truites i els nens s’han acabat les galetes, ens fa riure la capsa buida que havíem deixat, ben plena, damunt la taula. “On va partager”. I compartim, menjars i converses. El castell de Peyrepertuse ens fa l’ullet des de la finestra, els gallerets envolten la casa, com sentinelles vermells.
Costa, marxar. Gràcies per tot, a reveure, “see you soon, stay strong”.
I és que hi tornarem sempre. L’hora és més quieta, la llum declina, les gorges s’obren per fer-nos pas.
Sí, tornarem.
Continuen les demostracions d'indignació per l'article (pdf) que el conseller delegat d'Air Berlin, Joachim Hunold, va publicar a la revista de l'empresa. En aquest article Hunold menysté la llengua catalana. Doncs bé, malgrat les reaccions contràries, ni se n'ha desdit ni disculpat. Per això el portal Criteri ha llançat una campanya per a declarar el boicot a la companyia aèria, si l'alt directiu no rectifica, amb aquesta carta.
La carta critica la forma i el to de les opinions que Hunold expressa en aquest article, li demana que faci arribar alguna declaració o comunicació en el sentit que Air Berlin respectarà la realitat lingüística catalana, i acaba amb un avís: 'Altrament, em veuria impel·lit a recomanar a totes les meves coneixences i a tot el meu entorn ciutadà que prescindís, d'ara endavant, dels serveis d'Air Berlin i escollís una altra companyia per a volar.'
(Informació de vilaweb)
