La casa mirall m’observa, cada dia, em diu: ets tu? Tens cabells vermells o blancs? Tens més de cinquanta anys?
No, diu la mirada. No, sóc la de sempre, et miro des de la revolta, et miro des de la infància, des de la sorpresa: sóc herba nova i cireres a l’arbre més alt, bicicleta sense frens a les baixades i l’aire que et fueteja.
Sí, diu el mirall. Sí, mira’t, què hi fa si no et vols veure: solcs a la pell com terra llaurada, les espatlles com si portessin un pes mil·lenari; Atles, et dius.
Els ulls diuen el cansament, els grumolls dels anys...et vas fent de pedra.
No, diu la mirada. Passat i present són miratges, només un futur remot viu a l’altra banda del mirall de pedra. Futur incert.
Tu i els altres, no és tan diferent. Tu amb els altres. Mirada i prou. Mirall de seda.
No, diu la mirada. No, sóc la de sempre, et miro des de la revolta, et miro des de la infància, des de la sorpresa: sóc herba nova i cireres a l’arbre més alt, bicicleta sense frens a les baixades i l’aire que et fueteja.
Sí, diu el mirall. Sí, mira’t, què hi fa si no et vols veure: solcs a la pell com terra llaurada, les espatlles com si portessin un pes mil·lenari; Atles, et dius.
Els ulls diuen el cansament, els grumolls dels anys...et vas fent de pedra.
No, diu la mirada. Passat i present són miratges, només un futur remot viu a l’altra banda del mirall de pedra. Futur incert.
Tu i els altres, no és tan diferent. Tu amb els altres. Mirada i prou. Mirall de seda.
4 comentaris:
Ai els miralls, tant de bo es trenquessin a partir d'un cert moment, pero tot és tant lent que no ens n'adonem i ja som una caricatura del passat...
Montse Viver
Roser,
al meu recull "cases/cambres/murs" tinc una "casa-mirall". No s'assembla a la teva, però no deixa de sorprendre'm aquesta coincidència. De fet, ja fa temps que em fa gràcia que escriguis tantes cases.La casa és un tema important a la meva poesia, i a la meva vida, és clar.
Salut!
montse
Hola, Montse Llorens: sí, ja sé que has escrit "cases", però no me'n recordo. Algun dia me les hauràs de deixar, perquè crec que ara les meves s'han acabat.
La "casa mirall" va ser inicialment una idea de la Maria, que també va començar a escriure cases com a resposta a les meves. Tampoc no té res a veure amb aquesta. Els virus es va estenent... Mira el seu bloc, està als meus enllaços.
Algun dia podríem fer un sopar de cases a tres bandes!
d'acord, m'apunto al sopar quan volgueu!
Publica un comentari a l'entrada