Palmira: tens nom d’arbre vincladís i gràcil, nom de ciutat mil·lenària...
Casa teva, a la carena, és aixopluc i recer, hort i jardí on cabdelles la llum i en fas fruit, molt lentament: mongeteres altes, tomàquets de color de núvol encès, geranis sota l’escala, com un arc de Sant Martí domèstic.
Palmira: palmera, oasi. Repòs...
De la carena estant, Alpens és una estesa de teulades adormides, sanefa transparent de muntanyes, volta blava i alta del cel. De llevant a ponent, la llum de mel de cada dia s’enfila i es fon als marges, travessa la casa i t’encén els vidres.
Potser fa sol, fa vent, tramuntana esmolada. O fred, o plou, i els núvols són apelfats com la panxa d’un conill petit…Potser la claror és més tèbia, o més grisa, però els dies et fan garlandes als balcons, com collarets invisibles.
T’hi sabem, a la casa enfilada, com un far. T’hi sabem i t’hi volem, sempre a punt de fer-nos un favor, sempre amable.
Per molts anys, Palmira: mirada de nit serena, somriure blanc de lluna tendra. Amiga...
Alpens, 11 de setembre de 2006.
Casa teva, a la carena, és aixopluc i recer, hort i jardí on cabdelles la llum i en fas fruit, molt lentament: mongeteres altes, tomàquets de color de núvol encès, geranis sota l’escala, com un arc de Sant Martí domèstic.
Palmira: palmera, oasi. Repòs...
De la carena estant, Alpens és una estesa de teulades adormides, sanefa transparent de muntanyes, volta blava i alta del cel. De llevant a ponent, la llum de mel de cada dia s’enfila i es fon als marges, travessa la casa i t’encén els vidres.
Potser fa sol, fa vent, tramuntana esmolada. O fred, o plou, i els núvols són apelfats com la panxa d’un conill petit…Potser la claror és més tèbia, o més grisa, però els dies et fan garlandes als balcons, com collarets invisibles.
T’hi sabem, a la casa enfilada, com un far. T’hi sabem i t’hi volem, sempre a punt de fer-nos un favor, sempre amable.
Per molts anys, Palmira: mirada de nit serena, somriure blanc de lluna tendra. Amiga...
Alpens, 11 de setembre de 2006.
4 comentaris:
Hola Roser,
He posat el teu blog a "preferits", perquè sempre que et llegeixo em fas enveja.
De tant en tant et visito, i sempre penso el mateix:"que bé que escriu, la Roser".
Ahir mateix et vaig robar una "flor" per regalar-li a un amic.
Molt bonic, és clar, aquest escrit d'Alpens.
Gràcies pel teu blog
Montse Llorens
Gràcies, Montse.
Tu sí, que escrius bé!
Per quan, el teu bloc?
Hola Roser! sóc en Morfu, com anem? Ara feia dies que no visitava el teu blog i cada vegada que ho faig, es com si entres una ventada d'aire fresc. Us haig de passar a veure alguna hora per la ràdio, però, ara faig més vida a les muntanyes que a la babilonia. El temps s'ho val. Vinga una abraçada ben forta.
Saps que Palmira també es una de les grans ciutats de Syria, de fet es el gran oasi de Syria. Allà hi feien repós mercaders que feien comerç a la ruta de la seda.Amb àrab palmira significa ciutat dels arbres datil
Hola, Morfu, gràcies per la visita. Va, a veure si tornes per la ràdio; aquests dies estem comentant els resultats electorals.
Però podem parlar de qualsevol cosa que t'interessi.
Una braçada!
Publica un comentari a l'entrada