Els carrers seran sempre nostres!

divendres, 15 de gener de 2016

NOMÉS LA PARAULA




Només la paraula, amiga, amic:
res més. Com  niu en branca nua,
perdut, petit, recer de tendreses
o pou de solituds, cor de sagetes,
arma, memòria tossuda
contra l’oblit.

Paraula: fràgil, forta, nua.
Com una vela blanca
contra el vent, barca florida
enmig de tots els blaus del sol,
tots els blaus de l’ombra.
Esteles i escumes de dolors,
records, camins a peu eixut
damunt les aigües o dofins
de mar endins, estrelles de mar
als núvols, estrelles al cel
de l’aigua d’un bassal
del temps que llisca.

Paraula: crit que es multiplica
i enruna els murs, riuada
contra l’engany i la mentida,
contra la desmemòria
i contra la mateixa
paraula confiscada i feta pedra
indigna de despatx, muralla
o campanar feixuc
o fossa de mort amagada...

La paraula no és l’ aigua,
amigues, amics:
però és la branca del saurí
que desenterra la set.
I, sí, la paraula tampoc no és foc:
només albada, només guspira.

2 comentaris:

jaume casanovas ha dit...

Ah, la paraula! Crit o riuada... o pedra llancívola per exacerbar els ànims ( o les ànimes, tant se val, ja ho saps)

Nosaltres ha dit...

Gràcies, Jaume.