Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

dimecres, 27 de gener de 2016

Armilles buides a la platja de Lesbos.



Armilles buides a la platja de Lesbos.
Ni tovalloles, ni para-sols, ni rialles.
Armilles amuntegades,
color de sang aglevada.
Les ones que colguen la mort
i vénen i van, embogides,
potser només mares.
El camí i la nit inacabables.
Escric des del sofà d’una casa tèbia.
Lluny dels cossos freds
i dels nens que tremolen,
si és que encara són vius,
si és que encara parlen.
Escric des d’un poble en pau on germina l’odi.
Des de la guerra oblidada.
Lluny de la guerra obstinada,
si no fos que a prop i lluny
només són miratges.
Enllà de la mar glaçada i dels parracs vermells
i els crits de voltors i la carn blava.
Armilles-banderes del fred, potser sudaris.
Armilles buides a les muralles
de les ciutats tancades.
Escric des del sofà on les onades
comencen a mullar-me els peus
i les entranyes.