Quan he
llegit això de la dimissió del Senyor Ratzinger, he recordat algunes coses i
també he investigat una mica:
En la seva biografia
“Mentre vaig pelant la ceba” explica
l’escriptor Günther Grass, 79, una trobada que va tenir amb un jove seminarista, el qual diu haver
conegut en 1945, jugant als daus en un
camp nord-americà de presoners alemanys,
que estava instal·lat a l’aeroport militar de Bad Aibling (Alemanya). Es
tractava de Joseph Ratzinger, que més tard seria cardenal i després Papa de
Roma.
Vegeu, per
exemple, què deia la revista “Stern”
en la seva edició digital del 6-9-06, amb ocasió de la visita papal a Alemanya,
sota el titular:“Benedikt XVI. Va jugar
als daus Grass amb el Papa, en aquell
forat?
‘Jo estava en el camp de concentració
de Bad Aibling, reclòs juntament amb altres nois de la meva edat .Allà, amb disset
anys, ens aixoplugàvem quan plovia en una mena de forat, que nosaltres mateixos
havíem fet a terra i, a sobre, hi havíem posat un plàstic per aturar la pluja. Així,
a la intempèrie, estàvem reclosos uns 100.000 presoners de guerra. I un d’aquests
es deia Joseph, era evident que era catòlic perquè inclús deixava anar de tant
en tant algunes cites en llatí. Es va fer amic meu i contrincant en els daus, ja que jo havia aconseguit introduir-ne un joc en el camp.
Vàrem matar el temps junts, tirant els daus, enraonant i fent especulacions sobre el futur, tal com
agrada fer al jovent en aquesta edat. Jo volia ser artista i ell volia
fer carrera eclesiàstica. Em va semblar una mica reprimit, però era un bon noi...’
escriu Grass. I assegura en el transcurs de l’entrevista
que li va fer Frank Schirrmacher del “Frankfurter Allgemeine Zeitung”:
És una història maca, oi?
I encara
més. Entorn d’ aquestes mateixes memòries de Günther Grass, hi ha una altra
entrevista publicada per Sabine Dultz en el “Münchner Merkur” del dia 18-8-06:
Hi ha dos temes –espectaculars per si mateixos—que hi foren inclosos. Un és
el de les Waffen-SS, del qual es parla més endavant, l’altre és el de la
coneixença de l’autor amb Joseph Ratzinger. Grass diu que es va trobar aquest seu company de la mateixa edat, que avui és Papa
de Roma, en el camp nord-americà de presoners de guerra de Bad Aibling. Que
junts haurien passat llargues jornades traient-se els polls l’un a l’altre i
que haurien fet juguesques ‘sobre el futur’; i així va explicant en el llibre: ‘Ens
encabíem en un forat fet a terra. Quan plovia ens aixoplugàvem sota una mena de
tenda de lona, que ell posseïa. Parlàvem de tot allò diví i humà. Igual que jo,
ell també havia fet d’escolanet... però jo només ocasionalment i ell amb més
constància... ell hi creia encara, però per a mi ja no hi havia res sagrat...
Ell engaltava un dogma darrera un altre
i, al final, li vaig dir: ‘Joseph, segur que tu vols ser Gran Inquisidor o
potser encara més...’
Veritat, fantasia, vanitat? Els
passatges que parlen de Ratzinger neixen sobretot del gust per les històries
possibles. Al final del llibre, Grass reconeix que la seva germana –a la qual
ell mateix havia explicat breument la
seva trobada amb el Papa—havia reaccionat davant d’aquesta història dient: ‘Aquesta és una altra de les teves
mentides històriques’. I Grass encara hi afegeix que no podria jurar-li, però
que és molt versemblant.
Molt
interessant... no?