dilluns, 27 de febrer de 2012

M'escrius la pell




M'escrius la pell com si fóssim record

i ens féssim, dins el vers de nova albada,

un xic més grans. T’aprenc i recomenço,

i tot és una empremta que ens fem tots dos:

una marca més lliure, més feliç

que l’onada esborra a l’instant.

La mar ensenyoreix cada desig,

amb la mentida de ser el primer

... sense que ho sigui. Sempre hi ha un ahir,

un altre tast viscut, un cos que estima

i sap conviure amb totes les vides

que l’estimen també. Ets a prop meu,

com si cada demà desfés la nit

passada, i retratés l’instant volàtil.


(Bruna Generoso Miralpeix)



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina il·lusió! Moltes gràcies, Roser, per fer difusió de la meva poesia. Un plaer ser una petita part del teu bloc. Moltes gràcies! Bruna

Nosaltres ha dit...

Gràcies a tu, Bruna!