Sóc només pols, però em penso estrella.

dilluns, 20 de febrer del 2012

EL POBLE QUE VOLEM



Quan vam arribar al Figaró, ara fa dos anys i mig, en vam apreciar immediatament la tranquil.litat, l'entorn, el paisatge...i la qualitat humana de la seva gent. És agradable viure en un poble on la gent et saluda des del primer dia, encara que no et conegui; i on la coneixença es fa d'una manera natural i progressiva.

Gosaríem dir, doncs, que El Figaró és un poble d'acollida, i és aquesta qualitat, entre altres, que devia atraure, temps ha, els estiuejants de Barcelona i altres indrets, que han continuat venint-hi fidelment i, alguns, s'hi han quedat.

Però tot això no lliga, a hores d'ara, amb la crispació que reflecteixen uns rètols que suggereixen fins i tot atracaments a punta de pistola que no s'han produït. És evident que els robatoris són lamentables (però fruit de la crisi i les retallades socials que patim), i ens consta que des de l'ajuntament es fa tot el que es pot, i més, per tal de garantir una seguretat que, de fet, és competència de la Generalitat. I no voldríem que aquesta campanya tan agressiva d'alguns veïns destruís la bona entesa entre tots, i fes bandera de la suspicàcia. Seria una llàstima, i podria suposar la pèrdua d'uns valors de convivència que són un magnífic paisatge humà, un actiu per al poble i el millor reclam per als seus visitants.