Primera trobada amb la gent gran, al Figaró. Classe de català. Tot dones.
He rebut més que no he donat. Els porto un text de Josep Pla que parla del segar i el batre, i s'encenen tots els records. Els ulls de la Lluïsa guspiregen mentre explica com batien, amb vaques, a Gualba, fa més de seixanta anys. La Paz ens explica, en un català molt acceptable, com era la festa del batre a Navarra, ja amb màquina de batre...
Hi ha qui entén el català i no el parla. Qui ni l'entén ni el parla, però és aquí. Qui el parla i no l'escriu. Qui l'escriu però no en sabia res, d'aquests records.
Ens ho passarem bé!
6 comentaris:
Ha, ha, ha! Ja estàs liada!
Gualba, és el poble del Fidel, el pare de l'Alba!
Sí, suposo que sí. Però bé! Em fa il.lusió perquè és una mica com fer el curset que ja no vaig poder fer a Alpens amb la mare...
iepa roser, m'agradaria molt , si tu vols, venir a cantar a la teva classe de la gent gran un dia, cinc minuts, poemes o coses tradis, com vulguis...
I tant, Miquel! Serà fantàstic! A veure si podem coordinar-ho. T'envio un mail.
Que bonic, redimonis, a aquestes classes també m'apuntaria jo!
Doncs vinga, zel!
Publica un comentari a l'entrada