Em permeto posar un títol temporal al poema intemporal de Josep Riera. Sé que no m'ho tindrà en compte...
Que la nit més curta de l'any ens faci "empaitar quimeres" com si fóssim joves, que ho som!
Si tu et poses l’anell
que tens per quan fas festes
i deixes que el vestit
et ressegueixi el cos,
jo em posaré el gec nou,
aquell, color de vespa,
que estreno quan l’estiu
ja s’espavila sol.
Asseu-te al setial
d’una bona garbera,
i posa’t or al coll,
que jo et vindré a buscar
com un fadrí novell
que empaita una quimera
com un fadrí novell
jo et vindré a buscar.
I quan toquin les cinc
que és l’hora que ja el sol
s’espolsa l’ull més viu,
encetarem el ball
d’aquesta tarda tèbia
i dansaren cofois
sobre els camps que hem vençut
a força d’estimar.
Lletra: Josep Riera
Música: Lluís Toran
Cantada per: VICUS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada