La nostra mareha mort tal com va viure: serenament. Pensant més en els altres que en ella mateixa ("Per què no seus?", em va dir, i al cap de res s'adormia per sempre).
Viurem amb el seu record. Serem el seu record. Serem la seva força.
Fins avui no he descobert el teu bloc, ho he fet des de la terra plana de la Montse Aumentell, l'univers blocaire té tants camins... hi entro avui, i sóc a temps de dir-te que també he viscut aquest moment i tots els que el segueixen, especial com ho és cada pèrdua, cada dol, però molt especial en ser la mare; viure'l a fons toca a cadascú, els altres només podem fer companyia... Com m'agrada llegir-te! Felicitats pel bloc i per la teva poètica. Et seguiré! MDolors (de Badalona)
2 comentaris:
Fins avui no he descobert el teu bloc, ho he fet des de la terra plana de la Montse Aumentell, l'univers blocaire té tants camins... hi entro avui, i sóc a temps de dir-te que també he viscut aquest moment i tots els que el segueixen, especial com ho és cada pèrdua, cada dol, però molt especial en ser la mare; viure'l a fons toca a cadascú, els altres només podem fer companyia...
Com m'agrada llegir-te!
Felicitats pel bloc i per la teva poètica. Et seguiré!
MDolors (de Badalona)
Gràcies, Maria Dolors. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada