És el color del mas: vermell diluit d'argila feta paret, rajola i teula, xemeneies com sentinelles de la tarda.
Són les cireres dels pastissos madurats al forn, les flors de nit que dormen els matins, les móres àcides abans del negre dolç.
És el color del desig dels tomàquets encara verds, menuts.
I són d'un vermell encès els crits dels ocells i dels nens petits: l'alegria intocada dels nius.
I és vermell rosat el núvol encès de sol: alba o captard, pregunta.
I és un planeta rogenc qui ens vetlla, cada nit, a tocar de la muntanya.
Són les cireres dels pastissos madurats al forn, les flors de nit que dormen els matins, les móres àcides abans del negre dolç.
És el color del desig dels tomàquets encara verds, menuts.
I són d'un vermell encès els crits dels ocells i dels nens petits: l'alegria intocada dels nius.
I és vermell rosat el núvol encès de sol: alba o captard, pregunta.
I és un planeta rogenc qui ens vetlla, cada nit, a tocar de la muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada