Són els albercocs madurs caiguts vora el pou i l'herba cremada dels marges, amb papallones quietes com flors.Són les flors que es desfan dins la llum, pètals que volen i fruits aglevats que s'insinuen.
És el cansament dels rostolls: palla i terra eixuta, pluja de foc dels migdies, repòs ennuvolat del cel, amb capvespres de camamilla ensucrada.
És el sol que neix, una estesa de mel abans de la calor, amb puputs que s'estarrufen cada dia, a l'alba, vora el mas despert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada