Amadeu Casellas altra vegada en vaga de fam. I ara què? (article de Joan Tardà)

Escrivim aquestes ratlles des de la indignació i la ràbia que provoca haver estat assabentats que el ciutadà Amadeu Casellas (més de 22 anys empresonat) hagi hagut d’optar altra vegada per declarar-se en vaga de fam per reclamar poder posar fi a tants anys de presó i poder normalitzar la vida. Com recordareu (podeu consultar altres entrades del bloc corresponents als mesos d’agost i setembre de l’any passat), Amadeu Casellas va protagonitzar una vaga de fam que s’allargà fins a 77 dies i que va cloure el 5 de setembre arran d’haver aconseguit un acord (amb la supervisió i aval del Síndic de Greuges) amb l’administració penitenciària perquè al cap d’uns mesos pogués tenir accés a un Programa Individual de Tractament, via a través de la qual podria tenir dret a gaudir de permisos, poder treballar i fer efectiva la llibertat condicional.

Dono fe que en totes les ocasions que l’he visitat a la presó he trobat una persona convençuda que era a les portes d’acabar amb el calvari de tants anys d’empresonament, atenent al compliment fil per randa de tot allò que havia estat tractat amb l’administració catalana. D’igual manera, puc confessar que en totes les ocasions que n’he parlat amb la Direcció General i amb el director de la presó de Can Brians 2 se m’ha fet partícip del bon comportament de l’intern i del compliment del full de ruta traçat. Dit ras i curt, res feia preveure que el pla havia de descarrilar. Visites i entrevistes que, d’altra banda, mai no vam fer públiques per no ser objecte de cap mena d’acusació malintencionada d’intent de manipulació o interès polític.

Es per això que ha estat sorprenent assabentar-nos que, tot i que la Junta de Tractament va adoptar l’acord favorable en aquest mes d’abril, tal com havia estat compromès si tot anava bé, a fi i efecte que el jutjat de vigilància penitenciària reblés el clau, a última hora la decisió ha estat rectificada en coincidir amb l’aparició d’una causa pendent a través de la qual se li atribueix haver induït a una persona a introduir droga al centre penitenciari.

Resulta certament difícil d’entendre i és del tot increïble que, atenent a la singularitat del cas i a les hores esmerçades en converses, se’ns hagi amagat l’existència dels suposats fets que donaren lloc a aquesta instrucció, d’igual manera que se’ns fa difícil de pair les coincidències en el temps. Es per això que hem tramès a la Conselleria de Justícia de la Generalitat una sol·licitud d’entrevista urgent per tal d’interessar-nos per l’afer i demanar, alhora, poder visitar-lo a la presó.

COLORS DE PRIMAVERA: VERMELL

El vermell dels gallerets s'obre com un somriure, però també és una ferida, un record de mortalitat. Tot està bé: la carícia dels pètals i el polsim dels estams negres; la flor i el fruit, les llavors menudes. La roda gira.

Neden peixos sense memòria als mars domèstics. Peixos com pètals de rosa sanguina, que viuen cada volta com si fos la primera, i cada instant com si comencés l'univers...

No provis d'endur-te els gallerets a casa, ni vulguis aturar l'aigua. No pots.

Sigues mirada efímera damunt la flor que s'esfulla, rosella que vola, rosa de foc, papallona quieta.

Sigues l'olor del vent. Atura el mot, i escolta.

Amadeu Casellas ha començat una altra vaga de fam

Informació sobre la vaga de fam

COLORS DE PRIMAVERA: BLAU

Una vegada era i no era el blau. El podies veure a la mar arrissada, els dies de sol; però en fugia els dies grisos. El blau era i no era al cel, i a vegades floria als marges més ombrius: violetes, herba fetgera; i als prats més alts: gencianes d'un blau feridor, com joies, com sospirs, com instants inabastables.

A vegades era una guspira als arbres: un gaig agafat al vol, o potser un altre ocell ignorat. I segurament també eren blaves les bombolles d'aigua a la font (abans) : blau, blau, bleu, blue...

Segurament, els pensaments encara són blaus (i no només les flors). I són blaus els forats negres, i els gats de mal auguri, i és blau l'espai lent de la matèria i és blava la matèria ràpida de l'espai.

En definitiva: no és que el temps sigui blau. El blau és el temps.

Ploren clepsidres.

COLORS DE PRIMAVERA: GROC

Els grocs de primavera són esquitxos de llum: espurnes escampades de pixallits, narcisos extasiats amb la pròpia olor i emmirallats a l'aigua dels bassals, pensaments ardents i sols dibuixats a les llibretes de les nenes, dels nens.

És el color de la mel del dia que s'allarga, la flor dolça de les argelagues que amaguen les punxes, de la ginesta enamorada, de les flors sense nom a les esquerdes de la roca i a les engrunes de terra de les codines.

És l'instant fugisser d'un ocell només pressentit. És la papallona que s'aquieta i es torna flor; és la flor que vola i la vessant d'or massís d'una muntanya enjoiada.

És el color dels llums encesos a les finestres del captard, i és el tall de llimona de la lluna que creix.

Quan la tarda cau, els cavalls grocs de la posta galopen núvols, espolsen crineres de pluja.

S'estimba el dia ple, i encara no en teníem prou.

Buscarem flors de foc a la pell amiga.

COLORS DE PRIMAVERA: VERD

No hi ha res com els verds que comencen: tendres, comestibles, suaus, de vellut. Els qui som de terra endins, tan lluny del mar, desconfiem dels blaus volàtils del cel, dels blaus canviants de l'aigua, i ens asserenem amb l'estesa de camps verds, els marges que reviuen de falgueres arrissades, els esquitxos de flors entre l'herba i la molsa.

Som tan lluny del mar, de fet, que confonem els rems amb pales d'enfornar el pa, i tenim les petxines fossilitzades a les ferides de la marga grisa que s'engruna.

Però, malgrat la letàrgia llarguíssima del fred, els verds fan camí: esclaten els borrons inflats dels castanyers amb una força impensada, floreixen els borrons negres dels freixes i torna l'escuma verda i rosada dels pollancres nous. Reverdeixen els brots petits arran de terra, i torna l'enigma dels gallerets tancats.

El temps de l'hivern, com un caramell de glaç, es desfà lentament: minuts com caramels d'aigua que omplen i buiden sallents i el miratge pregon dels gorgs amb color de fondària.

Som tan lluny del mar que en tenim un enyor una mica aspre: som de muntanya, cantelluts, inquiets i una mica esquius, com els isards amb ulls de color de fulla que fugen pel rocam amb líquens grocs sense remor, sense records, sense petjades.

No ho diré

No ho diré, perquè no es pot dir, i si ho dius et fan un judici per amenaces; però la Fiscalia Provincial de Barcelona (malgrat haver arxivat provisionalment la proposta de querella contra Josep Anglada, de la PxC, per haver qualificat de "xusma" els immigrants, que jo també vaig signar), reconeix que “Las expresiones expuestas, (...) tienen un caràcter despectivo y son reprochables desde un punto de vista ético por su caràcter racista y xenófobo”

No ho diré, perquè no es pot dir, i si ho dius et fan un judici per amenaces; però la Fiscalia Provincial de Barcelona també diu que "se ha comprobado que el denunciado efectivamente hizo dichas manifestaciones, reconocidas por él mismo en su declaración en calidad de imputado".


No ho diré, perquè no es pot dir, i si ho dius et fan un judici per amenaces; però la Fiscalia Provincial de Barcelona també adverteix que "si se constatase su reiteración pudieran reabrirse las actuaciones para su posible calificación como actos de provocación al odio, la violencia o la discriminación del artículo 510 del código penal."

No ho diré, perquè no es pot dir, i si ho dius et fan un judici per amenaces; però qualsevol pot rastrejar un buscador d'internet i concloure que la reiteració és provada.

Per tant, i encara que no es pugui dir, vull expressar des d'aquí la total coincidència de les meves opinions sobre aquest tema amb les expressades darrerament per Francesc Arnau, per Felip Vidal, per Iñaki Escudero i per Josep Comajoan.

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA DEMANA UN PROJECTE DIMENSIONAT PER A LA CALEFACCIÓ DE SANT PERE DE TORELLÓ

La Plataforma Antiincineradora Vall del Ges valora molt positivament la ratificació del Consell Comarcal d’Osona de la moció que va aprovar el 2004 respecte al projecte de tèrmica de Sant Pere de Torelló, i que ara trasllada al 2009, davant el nou projecte. La Plataforma valora molt positivament que l’aprovació d’aquesta moció hagi estat per una ampla majoria i amb els dos únics vots en contra dels consellers d’ICV, un dels quals és a la vegada el regidor de Sant Pere de Torelló encarregat de la tèrmica. La Plataforma valora que el Consell hagi tingut en compte les al·legacions al projecte que havien presentat la resta d’ajuntaments de la vall del Ges i que anaven en el mateix sentit, així com les de més de cinquanta entitats de la vall ( 52 de peticions al Consell Comarcal i 60 entitats al·legant al projecte) i les quasi dues mil signatures (1904) que han fet el mateix durant els darrers mesos. La Plataforma valora especialment que el Consell Comarcal demani a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge “que les empreses que han presentat el nou projecte en presentin un de nou, dimensionat per a garantir l’aigua calenta i el servei de calefacció als habitatges de Sant Pere” així com que torni a demanar “que es garanteixi que, a la instal·lació tèrmica que es projecta a Sant Pere s’utilitzi exclusivament biomassa forestal”, ben lluny de l’enorme tèrmica productora d’electricitat que es vol implantar i que està pendent de llicència ambiental en aquets moments.

Amb aquesta moció que acaba d’aprovar el ple del Consell Comarcal d’Osona, comprovem un cop més que la societat civil i la classe política de la comarca continuen posicionat-se i rebutjant el projecte sobredimensionat actual d’instal·lació tèrmica a Sant Pere de Torelló, com ja ha vingut fent durant aquests darrers vuit anys.

Esperem que, finalment, l’ajuntament de Sant Pere de Torelló i les empreses recapacitin i finalment escoltin la llarga reclamació popular en benefici de la salut i qualitat de vida de les persones de la comarca.

Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges
www.valldelges.net

APUNTS SOBRE L’ARXIU PER LA FISCALIA DE BARCELONA DE LA PROPOSTA DE QUERELLA CRIMINAL CONTRA L’ANGLADA

L’escrit de la fiscalia acordant l’arxiu de la querella falta a la veritat quan parla de denúncia formulada per Francesc Arnau i Arias contra Josep Anglada i Rius.

Aquesta denúncia a la fiscalia va ser firmada per moltes altres persones a més de Francesc Arnau i Arias, entre elles jo, a les quals la fiscalia ignora com a denunciants.

Aquesta omissió és interessada o, com a mínim imprudent, quan s’observa la forma en què els mitjans expliquen la noticia “denúncia que va presentar al seu día l’advocat Francesc Arnau” (Osona.com).

No es tracta d’una croada personal de Francesc Arnau contra l’Anglada com pretenen transmetre tant els mitjans de comunicació (excepció feta de El 9Nou) com la Fiscalia. És una qüestió d’interès públic i, com a tal, moltes més persones s’han interessat i han firmat la denúncia per tal que la fiscalia, dins de la seva responsabilitat, es querellés contra l’Anglada en defensa, precisament, de l’esmentat interès públic.

La fiscalia afirma que les expressions proferides per l’Anglada en el congrés de Plataforma x Catalunya del passat novembre del 2008 i denunciades “si bé tenen un caràcter despectiu i són reprovables des d’un punt de vista ètic pel seu caràcter racista i xenòfob...”. “...no abasteixen els límits d’una conducta mereixedora de sanció penal, vistes les disculpes ofertes pel denunciat i tenint molt en compte que fins al moment són puntuals i aillades”.

Com s’atreveix la fiscalia a parlar d’expressions aïllades? És coneguda per tothom la trajectòria feixista i racista de l’Anglada i, no parlem només dels discursos que realitzava com a militant de la formació Fuerza Nueva, ja com a fundador i líder de Plataforma x Catalunya ha realitzat declaracions promovent el racisme i la xenofòbia en diverses ocasions i repetidament en el temps. Qalsevol persona que escrigui el seu nom en un buscador d’informació d’internet pot veure i sentir aquestes declaracions.

D’altra banda, no es tracta d’un delicte contra l’honor el perjudici del qual podria ser reparat per unes disculpes públiques, sinó d’un delicte contra els drets fonamentals en què el perjudici que es crea (animar a la població al racisme i l’odi contra determinats grups socials amb qui conviuen) no es repara amb unes disculpes.

Per cert, aquestes disculpes de les que parla la fiscalia quan i on es van realitzar? Perquè públicament no s’han realitzat.

Suposem que, en cas d’existir, aquestes disculpes han estat presentades per l’Anglada davant de la fiscalia en la seva declaració com a imputat.

Sí, la fiscalia afirma que les expressions de l’Anglada denunciades van ser “reconegudes per ell mateix en la seva declaració en qualitat d’imputat prestada davant d’aquesta Fiscalia”.

Que la fiscalia no hagi enviat a les persones que li varen presentar la denúncia una còpia de la declaració de l’Anglada com a imputat és un menyspreu cap a elles. Si en una mostra de deferència ens envia còpia de la declaració de l’Anglada estarem en condicions de comprovar si l’Anglada s’ha disculpat per les seves expressions i de quina manera.

Aquestes disculpes haurien de ser públiques i això vol dir que han de ser realitzades en unes declaracions fetes de cara a la població d’aquest país i, especialment, de cara a la població de Vic davant de la qual l’Anglada va promoure l’odi racial –no davant de la fiscalia a porta tancada-.

En tot cas, ja hem dit que la gravetat de les conseqüències que té animar la població a l’odi racial fa que unes disculpes públiques siguin insufucients per no perseguir penalment aquestes conductes. L’odi ja està incentivat i el mal ja està fet, i no oblidem que estem parlant d’un polític amb representació als ajuntaments d’aquest país.

A qualsevol militant de l’esquerra abertzale d’Euskal Herria per realitzar unes declaracions sobre el conflicte que es manté entre els Estats francès i espanyol amb el seu poble des del seu punt de vista polític, se’l dentindria i empresonaria exigint-li no ja unes disculpes públiques per les seves declaracions, sinó un arrepentiment públic.

Però bé, ja sabem per a quins objectius treballa la fiscalia i per a quins fins lluita el moviment abertzale basc.

Així que “gora Euskal Herria!”, “euskal presoak, euskal herrira!” i “Anglada a l’Audiència Nacional!”

Felip Vidal Combalia
(advocat)