Anglada, racista

Poca broma. Qui diu això és la mateixa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el document en què, de moment, arxiva la proposta de querella que una vintena de ciutadans i ciutadanes d'Osona vam impulsar per denunciar, entre altres coses, la qualificació de "xusma" en relació al col.lectiu immigrant, que Anglada va repetir fins a quatre vegades, cridant, durant el darrer congrés del seu partit, PxC.

Anglada havia dit que es querellaria contra qualsevol que el titllés racista: ja sap contra qui s'ha de querellar, doncs.

De totes maneres , aquesta resolució de la Fiscalia es queda curta, molt curta. Dir que les declaracions d'Anglada són "racistes, però no punibles" és un autèntic despropòsit, perquè el senyor fiscal no pot actuar amb condescendència, no pot dir que el que és negre és blanc; la llei és la llei, i la llei castiga el racisme.

Tampoc no pot dir que només actuarà si Anglada reitera aquestes declaracions racistes: si no fa res més! Segons l'article "Anglada i la llei de partits", de Josep Comajoan, publicat a "El 9 nou" de divendres passat, 27 de març de 2009, i publicat també al seu bloc "A corre cuita", Anglada" ja havia qualificat els immigrants de"xusma" en un ple de l'Ajuntament de Vic, i per tant "deu constar en acta" i a més "ho repeteix sempre que pot". Per tant, senyor fiscal, la reiteració està més que provada i no es tracta, òbviament, d'expressions "puntuals i aïllades".

El senyor fiscal actua amb Anglada com un mestre d'escola benvolent (amb perdó del col.lectiu), el renya sense gaire convicció (amb por, potser?), sembla que digui: "no siguis dolentot, no hi tornis més".

Però el que està en joc, senyor fiscal, no és poca cosa. Amb el seu arxiu (provisional, perquè per descomptat nosaltres, la gent antifeixista, no permetrem que aquest arxiu sigui definitiu) està engreixant la bèstia negra del racisme, està posant en perill un dels béns que justament hauria de defensar: la convivència, la dignitat humana. La persona o el partit que atempti contra aquest dret elemental de la ciutadania no pot ser perdonada ni excusada.

Francesc Arnau Arias
(advocat)
Vic, trenta de març de dos mil nou

Menorca és tan bonica que fa mal

No havia estat mai a Menorca. És tan bonica que fa mal...

M'explico. No només és bonica per la llum del mar que il.lumina, de lluny o de prop, cada turó; no només per les flors grogues que, aquests dies, subratllen cada matoll; no només per les parets blanques, i el cel tan blau, tot acabat de rentar, i les tanques de fusta, i les vaques lentes, i cada platja i cada espadat...No només per tot això, i més. Però Menorca és, sobretot, la seva gent.

Només arribar i preguntar per l'autobús des de l'aeroport, les persones a qui preguntava em prenien al seu "cotxo" amb total confiança. I això no s'ha desmentit al llag dels dies. Cada conductor d'autobús t'explica per on passes, i on pots anar, i com. Sense que ni ho hagis de preguntar. Suposo que ara encara poden, hi ha poca feina, tot és a la mesura humana: les distàncies, que sempre són petites, les hores que roden com gats indolents sota el sol de primavera.

L'altre dia anava a Fornells. L'autobús anava ple de gent que va baixar, tota, a un hotel. Em vaig quedar sola a l'autobús amb el conductor, i vam fer una marrada estranya, anàvem just en direcció contrària. I li vaig preguntar per què.

Va ser com obrir una gran ferida. Perquè el conductor ja no va parar de parlar. Sí, l'autobús fa un camí estrany, perquè de fet l'han posat per als hotels i els turistes, no per a la gent del poble. Sí, no pateixi, arribarem a Fornells, un poble d'uns tres o quatre-cents habitants que sembla que hagi crescut, però no. Tot són segones residències, cases tancades. Mentrestant, la gent jove no pot pagar un habitatge. És el poble més car de l'estat. I encara, miri, la gent resisteix, han salvat "s'altra banda" del port, veu que només hi ha muntanya? Entre dotze terratinents, tenen la meitat de l' illa. Són els descendents dels nobles que encara per Sant Joan munten els cavalls i es fan aclamar per la multitud, pels pagesos als quals exploten: cada pagès ha de pagar la meitat sencera de la collita al seu "senyor". Sí, senyora, medieval, això és medieval...

De tornada, el conductor sembla un altre. Ara hi ha més gent, a l'autobús. Menja xiclet i no diu res, intueixo que ja porta posada la careta de l'estiu, aquella que ve a dir: "Tant me feu, els turistes, tant me feu. Treballo i prou. Si tampoc no voleu saber res..."

Baixo una mica avergonyida. Bona tarda, senyora, bona tarda. Que ho passi bé.

COLORS DE PRIMAVERA: GRIS

Encara no és primavera. L'aire de seda diu que sí, la tebiesa del sol també.

Però les branques dels arbres encara són grises, rentades per l'aigua i el vent; gairebé emblanquides. S'hi endevinen borrons plens de fulles futures, hi esclaten flors que volen tot seguit, com papallones efímeres.

La sorra de la platja solitària té un gris apelfat, suau com una faldilla gastada. Gris perla, blanc de petxina.

I el mar és verd, i blau, i de color de núvol. El temps deu ser un núvol que passa, el sol ben blanc que juga a transparències, la tebiesa i el fred, l'esgarrifança.

El temps deu ser l'onada que torna, les algues eixutes, les algues molles.

Al capdavall de la cala, el pany de mar s'estreny: els ulls m'enganyen. La paret del mar dibuixa un interrogant entre les roques, per què?

Perquè sí, diu el vent, esbarriador de núvols.

Perquè sí, diu el cel, blau dessota el blanc que corre.

Perquè estem vius.

Ara el sol escalfa decidit, desfà la crosta de sorra molla dels peus, la crosta d'hivern del cor.

Lladra un gos, crida una gavina.

(Si no podeu engrandir el text, proveu-ho aquí)

SUSPÈS EL JUDICI LABORAL D'AMADEU CASELLAS CONTRA EL CIRE

Aquest dimarts, 3 de març, estava convocada una concentració davant el jutjat social de Ronda St.Pere per recolzar a Amadeu Casellas en les seves reivindicacions laborals des de dins de la presó. Una cinquantena de persones estaven concentrades amb diverses pancartes al carrer del jutjat mentre d'altres esperaven a l'interior de l'edifici per entrar al judici. Era important la presència de persones del grup de recolzament ja que el judici es volia fer a través d'una videoconferència. El jutge ha al·legat que "per motius de seguretat" l'Amadeu no podia sortir ni assistir al seu propi judici, encara que ell és el denunciant.

A l'interior de la presó, Amadeu va treballar com a paleta oficial de primera contractat pel CIRE. Aquest organisme és el que controla tots els llocs de treball dels presos, als que utilitza per explotar i treure el màxim rendiment. En aquest cas, a l'Amadeu només li pagaven 72 euros al mes per la meitat de la jornada, sense seguretat social i vulnerant les mesures de seguretat necessàries per la seva tasca. La seva reivindicació no és un cas aïllat, ja que molts presos es troben en aquestes condicions i si la sentència fos favorable podria crear jurisprudència. No és fàcil pels presos defensar els seus drets laborals, i més quan la empresa que els explota és la mateixa en qualsevol lloc de treball que puguin tenir a la presó.

Finalment no s'ha celebrat el judici perquè, segons el jutjat, la videoconferència no s'ha pogut realitzar per motius tècnics, encara que la pressió de la concentració i de la gent que volia entrar a la sala, potser ha fet que escollissin una altra data. Segons l'advocat de l'Amadeu, ell hauria de tenir dret a estar present al judici, perquè per videoconferència no es pot defensar en les mateixes condicions. Per això es convoca de nou a totes les persones solidàries que acudeixin al mateix lloc el divendres 13 de Març a les 9.30h. ( Ronda St.Pere, 41 2ª planta).

Han passat alguns mesos des de la llarga vaga de fam que aquest pres va mantindre per exigir la seva llibertat, que legalment ja li pertanyia. Van ser moments de tensió tant per Amadeu com pels seus grups de recolzament, que van multiplicar la seva resposta social amb concentracions i accions internacionalment. Després d'aquests fets, l'Amadeu espera amb impaciència que passi el temps que li van prometre avanç de la seva llibertat. Recordem que les promeses que li van fer van ser verbals i que ara més que mai és necessària la solidaritat, ja que l'Amadeu ha anunciat ja que si no surt en llibertat tornarà a la vaga de fam, i posa com a data límit el 25 de Març per que es materialitzin els primers permisos.

Pel pròxim judici, i amb el temps que hi ha de marge, es vol aconseguir que l'Amadeu estigui present, encara que està previst que es realitzi amb videoconferència i per això és necessari el recolzament a dins de la sala. Encara que l'Amadeu guanyi el judici i no hagi d'enfrontar-se de nou amb el CIRE, milers de presos segueixen patint situacions semblants d'explotació, per això és important guanyar la batalla al silenci.

Concentració DEMÀ dimarts 3 de març en solidaritat amb Amadeu Casellas!

Queda menys d’un mes per l' hora de la veritat. Un mes per la data en què acaba el contracte que va firmar el nostre company Amadeu Casellas amb la Institució Carcerària el passat mes de novembre, com a resultat de la lluita que es va portar a terme a l’estiu. En acabar aquest contracte suposadament han de començar a donar els permisos, encaminats a aconseguir el tercer grau. Per tant, serà en breu quant sapiguem si realment es compleixen les promeses, o si tot ha estat sobre paper mullat.

En aquests mesos d’espera, l'Amadeu no ha deixat de denunciar la seva situació i la dels seus companys de captiveri. Es per això que ha rebut diverses visites de diferents persones de la presó, intentant que abandonés la seva actitud contestatària cap a l’exterior. Han intentat pressionar, fer xantatge, provocar, intimidar, pero no ho han aconseguit. En l’última ocasió, la setmana pasada, va anar a veure’l el director de Brians 2, un de serveis jurídics de la Generalitat (¿!) i un altre parell d’individus. Aquest cop van anar més seriosament, instant-lo a deixar de publicar comunicats pel seu propi bé.

Com imaginareu, l'Amadeu no es va deixar intimidar, aquí us reproduïm el seu últim comunicat. Convoca la gent solidària a acompanyar-lo el seu primer dia que sortirà al carrer des de fa molt de temps. El motiu, un judici laboral contra Quatre Camins, on estava pres abans de la vaga de fam de l’estiu pasat. Allà estava treballant com a obrer, però quan el van traslladar a l’Hospital de Terrassa als 38 dies de vaga de fam, enlloc de donar-li la baixa per enfermetat, el van acomiadar vilment, sense donar la quitança, ni reconèixer la improcedència de l'acomiadament, la qual cosa li donaria opcions de cobrar l’atur.

D’altra banda, la pressió sobre la gent amiga que el visita i cap a les advocades també s’ha fet notar aquestes últimes setmanes. Aquest mateix dissabte, per exemple, els carcellers de Brians 2 van posar problemes perquè l'Amadeu passés uns documents a l’advocada. Van separar a ella i a l’altra persona amiga, que també va comunicar amb l’Amadeu, de la resta de familiars, quedant-se soles, amb quatre carcellers, els quals van mantenir una actitud desafiant i amenaçadora, mentre preguntaven per la documentació i intentaven requisar-la.

Per tot això, pensem que és molt important visualitzar que l’Amadeu no està sol, que les solidàries seguim aquí, atentes al compliment de les promeses. I quina millor ocasió que aquest judici per demostrar-ho i donar el nostre suport a l’Amadeu.

SUPRESIÓN Coordinadora Anticarcelaria de Barcelona, 24 de gener de 2009.


COMUNICAT DE L’AMADEU

El dia 3-03-2009, tinc un judici a les 11,45 i un altre 11,50 al Jutjat Social n.1 a Ronda Sant Pere n.41-2º

Aquests dos judicis son contra la presó de Quatre Camins i els acusats son José Custodio Saldaña Bonilla, Director de la presó, Domingo Estepa Camacho, gerent de la presó, el responsable de les obres del torn de la tarda de la presó al periòde en que jo vaig estar treballant com paleta, també l’acusació es contra el Centre d’Iniciatives per la Reinserció CIRE, contra la propia presó, contra els serveis de la diriecció general i contra el departament de justicia.

Tots aquests personatges i departaments els acuso d’explotació laboral, d’acomiadament improcedent, de no posar els mitjans de seguretat al risc laboral i de no pagar ni el sou base profesional. Als traballs e construcció i manteniment de la presó, treballava amb tot tipus d’eines i maquinària, com martells elèctrics, radials, serres elèctriques, etc. Per realitzar aquest treball no se’ns facilita ni casc, ni botes de seguretat, ni guants, ni ulleres de seguretat, etc., tampoc tenia assegurança i no em pagaven els treballs que realitzava com oficial de 1ª, tampoc vaig cobra el sou que em corresponia, ni pagues extres, i ni tansols em van comunicar l’acomiadament amb la corresponent quitança.

Totes sabem que totes aquestes infraccions a qualsevol empresa de la construcció els costaria multes milionàries i provablement el tancament de la mateixa, aquests personatges es creuen impunes i s’han erigit com jutges, fiscals i botxins i això ha d’acabar, pel que demano a la societat que el dia 3 de Març es concentrin als Jutjats Socials n.1 de Barcelona a Ronda Sant Pere, n.41 2ªplanta, a les 11h del matí i amb pancartes o el que creguin convenient per donarme suport en aquesta lluita contra els abusos a les presons i els seus carcellers.

C.P. Brians 2 Dia 18-01-09
Amadeu Casellas Ramón