A casa tinc algunes cartes, de fa temps, del pres osonenc Amadeu Casellas. És una cal.ligrafia regular, endreçada. No el conec personalment, però sé que no para de lluitar, des de la presó.
Doncs bé: ja fa vint-i-dos dies! que està en vaga de fam. L'Amadeu reclama que es posi un límit a la seva condemna (ja fa vint-i-dos anys que és a la presó). Però continua esperant la resposta de la jutgessa, que oralment havia reconegut aquest dret del pres, però que ara encara no ha decidit res. Van passant els dies, ha perdut quinze quilos, i la seva salut es va deteriorant.
Amadeu Casellas, de Balenyà, és un d'aquests presos que entren a la presó per una causa menor (mal anomenats presos socials) i que, un cop a dintre, no paren de reivindicar condicions dignes i la seva llibertat, la qual cosa fa que en realitat es converteixin en presos polítics i que siguin durament represaliats, de tal manera que la condemna se'ls multiplica amb sancions i noves condemnes, fins a esdevenir, de fet, una cadena perpètua.
El 4 de maig de 2001, el periodista Víctor Palomar, del bisetmanari El 9 Nou va entrevistar Caselles, via telefònica, quan estava a la presó de Lleida.
I sí, ja sé que fa mandra, pensar en les presons, sobretot ara que tenim al cap les vacances. Però no hi ha vacances, a les presons. Per molt que les amaguin, continuen existint. La dignitat dels presos és també la nostra; i la indignitat de les presons ens fa indignes.
2 comentaris:
Doncs jo no en tenia ni idea, de tot això, així que no fa mandra. Ara mateix vaig a llegir. Tants a dins que no hi haurien de ser i tants a fora que s'hi haurien de podrir... coi, injústicies a cabassats.
Gràcies pel teu interès. Si tothom reaccionés com tu, aviat acabaríem...He vist el teu bloc, enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada