Carta oberta al Síndic de Greuges de Catalunya

Sr. Rafael Ribó

Síndic de Greuges de Catalunya

Barcelona

A la Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral estem francament alarmats pel fet que el pres Amadeu Casellas, a Quatre Camins, ja fa un mes que està en vaga de fam. En aquests moments ja ha perdut quinze quilos, i la seva situació és delicada.

La seva reclamació (que es posi un límit a la seva condemna) ens sembla del tot justa i raonable, si tenim en compte que ja fa vint-i-dos anys que està empresonat, és a dir, tota una vida. Creiem que Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se’l pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.

Casellas denuncia que “des de la presó no em volen aplicar el que em correspon com a represàlia per alguns fets ocorreguts molts anys abans” i assegura que l’equip de tractament “envia informes antics a les autoritats competents “obviant els progressos aconseguits els anys posteriors”.

La situació encara és més insostenible si tenim en compte que la jutgessa del Penal 2 de Manresa, que s’havia compromès a dictar urgentment una resolució, se n’ha anat de vacances (!) fins al dia 12 d’agost, sense resoldre res i posant en perill greu la salut, i fins i tot la vida, d’aquest pres.

Per tant, doncs, esperem que vostè, com a Síndic, mediarà urgentment en aquest afer, abans que les conseqüències siguin irreversibles.

Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral

http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/

Torelló (Osona), vint-i-dos de juliol de dos mil vuit.

Vosaltres també podeu presentar una queixa al Síndic:

https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90

Comunicat sobre la situació d'Amadeu Casellas, que continua en vaga de fam

Amadeu Caselles ja porta més de 20 dies en vaga de fam, aquesta es la segona vaga que emprèn per a reclamar que compleixin les seves pròpies lleis. La primera vaga la va començar el dia 28 d'abril reclamant l'aplicació del límit de compliment màxim, que és de 20 anys (Amadeu porta 22 anys empresonat).

Aquesta primera vaga la va finalitzar el passat 10 de maig, quan el director de Quatre Camins li va prometre estudiar les possibilitats que fins ara se li havien negat. No se li concedeixen permisos, ni tercer grau, ni llibertat condicional tot i complir amb els requisits necessaris (evolució positiva, sense causes pendents, 3/4 parts de la condemna complertes sense sancions, contracte laboral, arrelament familiar, ...). Tant el Jutjat de Vigilància Penitenciaria com l'Audiència Provincial de Barcelona utilitzen un quebrantament de condemna de l'any 2002 per negar-li tots aquests beneficis.

Com ja va dir el propi Amadeu, la paralització de la vaga estava subjecte a que les promeses del director fossin complertes. Ara ens trobem en el mes de Juliol i la situació continua sent la mateixa. Per aquest motiu Amadeu torna a estar en vaga de fam des del 23 de juny, denunciant a més a més la impunitat amb la que actua el equip de tractament del Mòdul III de Quatre Camins i el seu director.

El passat dilluns 7 de juliol, es va anar als jutjats de Manresa, per a esbrinar en quin punt es troben els tràmits per a la limitació. Vàrem parlar personalment amb la jutgessa i aquesta es va comprometre oralment a dictar resolució el més aviat possible. Com sempre la burocràcia ho fa alentir.

Aquest dilluns hem tornat anar a veure Amadeu, que es troba des del 8 de juliol a la infermeria de Quatre Camins a causa de la vaga. Ens va explicar que ja ha perdut 15 kg i que esta aguantant perquè esta prenent glucosa. Ara bé, diu també que depèn del que faci la jutgessa, deixarà de prendre la glucosa i Institucions Penitenciaries necessitarà una ordre judicial per subministrar-li aliments.

Però aquest cas no es aïllat, hi ha persones, com ja hem denunciat molt cops, que entren a la presó per petites causes, però un cop a dintre, per reivindicar els seus drets les condemnen a perpetuïtat.

Ara cal que no ens oblidem del Amadeu, perquè ara que s'està jugant la vida amb aquesta vaga, necessita més que mai el nostre suport. A l'Amadeu fa més d'una setmana que no li donen cap carta, per això fem una crida a la solidaritat.

Escriu als presxs, enderroca els murs de la repressió

Amadeu Casellas Ramón
C.P. Quatre Camins
Ap. de Correus 335
08400 Granollers

SUPRESIÓN BCN
supresionbcn (at) gmail.com

CAMÍ D’ESTIU A LA FONT DE MATAMOSSES

No fa calor, no fa fred. És un dia net, perfecte pel que té de fràgil. Efímer. Fa una mica d’airet i el sento com si fos el temps que, delicadament, rellisca. Inexorablement.

Els fonolls són alts, a punt de ser xuclats. Crespinells blancs a les pedres, arròs de pardal, que en diu algú. Margarides altes. A les obagues, encara algun bassal: fredor de pluja, fredor de nit. No pot durar. El sol és alt i va eixugant els rastres de l’aigua, que fan dibuixos de sorra arrossegada als camins, que han tornat a fer el camí inèdit.

Una vegada, en aquest camí, fa anys, hi vaig veure un marcòlic rosa: com els de Núria però rosat, i més petit. Mai més. Ara hi ha campanetes blaves, petites i grans, clavells de pastor amb els pètals una mica esborrifats, tremolosos, orquídies petites. Algun bolet despistat. Les flors grogues del pericó foradat i els botonets de Sant Joan; i l’olor verda de la sajolida, que em fa pensar en olives recòndites.

Tot se’n va tan de pressa, que frueixo la quietud, el dia que sembla aturat però gira com una engruna d’un collaret còsmic, els núvols de papallones que espanto amb els peus, la mica de terra esllavissada als marges amb arrels a dintre, les roderes d’un tractor que no conec.

A Roca de Pena, la paret de pedra enfilada, inversemblant, l’orella d’ós negreja a les esquerdes, i penso en plegaments i cràters, muntanyes que neixen, cataclismes que ara semblen immòbils.

I ja sento l’aigua, i deleixo la font entre avellaners alts amb la fruita sempre verda, entre falgueres noves, d’aquest any, d’avui, d’ara mateix.

La font brolla amb una alegria oblidada, i m’he de ficar de peus al rec, per abastar el doll. Plenitud de l’aigua que revé, buidor de l’aigua que se’n va...

No pot durar.

Falten presons? No! Sobren presos!

Segons una informació d'avui a El Periódico,

"Catalunya arribarà al desembre a la xifra rècord de 10.000 presos

• La consellera Tura admet que el sistema té actualment un dèficit de 1.045 places
• Les dades de Justícia revelen que Espanya ja té la taxa de reclusos més alta d'Europa."


D'aquests presos, un de cada cinc és preventiu, és a dir, està en espera de judici, és a dir: no se sap si és culpable de res. Què passarà si és innocent? Li tornaran la vida perduda? O el condemnaran perquè el sistema no quedi en evidència?

I, qui és culpable, realment? Els de dins? Molts de fora?

Massa preguntes sense resposta.

Amadeu Casellas, vint-i-dos dies en vaga de fam

Amadeu Casellas

A casa tinc algunes cartes, de fa temps, del pres osonenc Amadeu Casellas. És una cal.ligrafia regular, endreçada. No el conec personalment, però sé que no para de lluitar, des de la presó.

Doncs bé: ja fa vint-i-dos dies! que està en vaga de fam. L'Amadeu reclama que es posi un límit a la seva condemna (ja fa vint-i-dos anys que és a la presó). Però continua esperant la resposta de la jutgessa, que oralment havia reconegut aquest dret del pres, però que ara encara no ha decidit res. Van passant els dies, ha perdut quinze quilos, i la seva salut es va deteriorant.

Amadeu Casellas, de Balenyà, és un d'aquests presos que entren a la presó per una causa menor (mal anomenats presos socials) i que, un cop a dintre, no paren de reivindicar condicions dignes i la seva llibertat, la qual cosa fa que en realitat es converteixin en presos polítics i que siguin durament represaliats, de tal manera que la condemna se'ls multiplica amb sancions i noves condemnes, fins a esdevenir, de fet, una cadena perpètua.

El 4 de maig de 2001, el periodista Víctor Palomar, del bisetmanari El 9 Nou va entrevistar Caselles, via telefònica, quan estava a la presó de Lleida.

I sí, ja sé que fa mandra, pensar en les presons, sobretot ara que tenim al cap les vacances. Però no hi ha vacances, a les presons. Per molt que les amaguin, continuen existint. La dignitat dels presos és també la nostra; i la indignitat de les presons ens fa indignes.

Objecció electoral: No estàs sol, company!

A judici per no haver-se presentat a una mesa electoral

Marc Belzunces, designat vocal d'una mesa de les eleccions espanyoles de març, invoca l'objecció de consciència

La legislació no té en compte l'objecció de consciència electoral, però el geòleg Marc Belzunces la va invocar quan el van designar vocal d'una mesa, en ocasió de les últimes eleccions espanyoles, i no s'hi va presentar. Per aquest fet, ahir va haver d'anar al Tribunal de Justícia de Catalunya, acusat de delicte electoral. 'No vull col·laborar en les eleccions espanyoles perquè sóc independentista', va dir Belzunces a VilaWeb.

'El secretari que m'ha atès, m'ha llegit els drets, entre els quals hi ha el de no declarar. M'hi he emparat i he lliurat aquest document.' Belzunces es refereix a un text, publicat al seu bloc, en què exposa els motius pels quals no es va presentar a la mesa electoral. En tot cas, ahir no va declarar perquè, 'tant si ho feia com si no, hauria anat a judici'.

Sense precedents

'M'han dit que no tenien cap precedent d'aquesta mena. És a dir que, si més no, a Barcelona no hi ha hagut cap cas d'objecció de consciència electoral', explica Belzunces, que s'adona prou que la defensa d'aquest cas és difícil 'perquè és un deure cívic que tenen tots els ciutadans'.

Ara, un dels seus arguments és que ell no s'ha desentès mai de la societat, ben a l'inrevés ('de fet, he desenvolupat una àmplia tasca social', diu); que la qüestió és, simplement, de consciència. 'És una argumentació important, però és difícil que pugui guanyar', admet.

Objecció de consciència electoral

'Jo entenc que és un dret civil; i si la llei no reconeix l'objecció de consciència en aquests casos, cal maldar perquè el reconegui.' Per Belzunces, la cosa és clara: 'No em poden demanar que col·labori en l'organització de les eleccions espanyoles. Respecto la gent que ho fa, però seria una contradicció en la meva consciència, com a independentista que sóc.'

Campanya econòmica

La condemna per delicte electoral és penada amb dues multes. L'una va de 180 euros a 1.800, i l'altra pot ser substituïda per una activitat social. 'En principi, no acceptaré cap activitat social' ha dit.

Per ajudar Belzunces a pagar la multa i les despeses judicials s'ha obert una campanya per a recollir diners, que s’ingressaran en un número de compte.

(Informació de vilaweb)

Company, no te'ls creguis, sí que hi ha precedents!
A mi em van jutjar i condemnar pel mateix "delicte". I també han fet objecció electoral Núria Serra, de Vic; Àlex Cazorla, de Tàrrega; Àlex Longas, Cornellà; Meritxell Freixinet, de Castanyet (Guilleries), Edurne Goñi d'Iruña (d'Edurne vaig aprendre com portar una campanya popular de suport), Francisco José Cuevas, de Jerez de la Frontera, i em consta que hi ha més casos. Per tant, no estàs sol, i també tens tot el meu suport. (Ei, i no cal pagar la multa!)

EL CAMÍ (4)

A la vall el camí planeja, l’aigua s’aquieta, el temps dorm. Arribes. O t’ho penses. És el migdia, l’hora de les persianes que ratllen la pell de sol i d’ ombra: ets zebra, pastures. Ets flor al balcó, i els estendards es tornen roba estesa. Fas niu.

Deixes dreceres i et fas pont sobre l’aiguabarreig dels rius, de l’aigua en calma. Ets pont damunt pollancres i freixes, damunt salzes de plata amb renou de vent, d’oblit.

Vola arran un ocell blau, i els sabaterets escriuen la pell de l’aigua.

Ets ocell que neda a l’aigua dels núvols, ets un instant, libèl·lula, espiadimonis breu.

Ets tacte de pedra grisa, vellutada.

Ets fulles com mans dels plataners, ets dins la tarda.

El blau del cel es va fent petit.