Sóc només pols, però em penso estrella.

dimecres, 7 de maig del 2008

Per molts anys, mare!






El dia 5 de maig, El 9 Nou va publicar un article en què explicava el recull que heu fet de “Els noms de les cases d’Alpens”. La foto que l’acompanyava és la més bonica que us han fet mai, crec.

No em canso de mirar-la. Era la fotografia que ens faltava, justament, com un quadre: “Retrat de la mare asseguda, llegint”, penso.

I penso també que aquest amor als llibres, a les paraules, dites o escrites; les paraules fetes cançons... és justament un llegat important: ens vau donar la vida, vós i el pare; i ens heu donat també aquesta herència subtil, una manera de viure i de veure.

Que per molts anys puguem escoltar-vos, doncs, parlant o cantant o escrivint, amb la petita descoberta quotidiana d’una paraula que havíem oblidat, o pouada encara més endins: una paraula inèdita.