Carta oberta a en Franki

En Franki és el millor. No érem millors amics ni ens vèiem cada setmana. No calia. Veure´l, estar amb ell, compartir una assemblea, una cervesa al Casalet, una conversa a casa seva, era suficient pel enarbolar-te d´energia, mantenir la persistència als moments baixos i la seguretat als moments difícils. De fet, només la seva presència suposava una garantia perquè tot anés sobre rodes. Per això era tan sol.licitat. I per això sempre acudia, encara que ells ja li buscaven les pessigolles. Però en Franki no és d´aquests a qui les pessigolles molesta, qui s´atemoreix per la primera detenció, qui decau en veure els companys empresonats, qui busca una sortida en fals, un final feliç, entrar a la roda. Treballava d´arquòleg i estudia història a la uab. Però això no vol dir entrar a la roda. En Franki era la personificació de ser productiu per a la societat i, alhora, dissident de l´estat opressor. I és aquesta dissidència la que han tancat a Can Brians. Han tancat la possibilitat de viure coherenment amb els teus principis, de no cedir per pujar amunt,callar per salvar el cul. Per ell, no té sentit anar tirant a costa de la plenitud. I la plenitud, per ell, com per tants altres és canviar les coses, transformar aquesta societat que ens torna egoistes, individualistes. Que ens torna els uns contra els altres. Que ens fa obeir per ser algú, i renegar per menjar més. En Franki no vol menjar més del que li cal, no acapara, no acumula. Bé, sí que acumula. Acumula experiències i vivències, tractes de reciprocitat, moments d´alegria i tensió on, sempre amb un somriure, feia tot el que creia, el que trobava necessari, sense limitacions ni prejudicis. I és aquest agosarament el que han tancat a Can Brians. En Franki ha gosat viure la vida com ell pensa, pecat imperdonable per a l´status quo. I la dissidència i l´autonomia personal són factors que trascendeixen, que mobilitzen, que canvien la forma de pensar, que fan cridar, augmenten la voluntat de transformar, la converteixen en necessitat. I Sabadell, i els moviments socials de Sabadell li devem molt al Franki per l´enorme transcendència que ha tingut sobre nosaltres. I és aquesta transcendència el que han tancat a Can Brians. Fa massa mal al poder. I el poder ens vol ensenyar que si segueixes el camí d´en Franki acabes a Can Brians. Que no et compensa. Que més val mirar cap a una altra banda i seguir el camí recte, ser un home de profit i submergir-te encantat acríticament en el mar de mediocritat i consum on La Caixa i els seus ens envia. Franki, no et demanaré que no decaiguis a dins, perquè sé que no ho faràs. Sé que sortiràs reforçat i convençut, i pel camí convenceràs molta gent, a dins i a fora, que veuran, amb el teu cas, amb tu, que més que mai és imprescindible canviar aquest sistema. Sistema que condemna la dissìdència, l´agosarament, la transcendència. Que blinda simbologia opressora com l'espanyola. Que permet que jutges franquistes ens marquin el ritme de la vida. Que té uns gestors polítics, el tripartit, que empresona i no mou un dit. Seguirem cridant, et vindrem a veure i no ens cansarem. Perquè sabem que si ens quedem callats, si no fem res, només seràs el primer i no haurà valgut la pena per res. Et traurem d´aquí, més tard o més d´hora, perquè seràn ells qui veuran que no els compensa tenir-te, que això només és el principi. De moment, segueix estudiant, que els exàmens són al juny i cal aprovar. Segueix llegint, sempre va bé un temps de reflexió i lectura. Segueix cridant, que la ràbia no ens la podem empassar. I segueix sent exemple de tots, que nosaltres procurarem també ser exemple, que t´admirem, t´apreciem i et volem a casa i a classe. Carles Suárez