Els carrers seran sempre nostres!

dimecres, 28 de maig de 2008

Camina el camí!


Amiga, amic:

T’escric avui des del fons del meu cor perquè sé com t’agrada de caminar.


Com ja saps, ets pols d’estrelles que s’organitza per viure. S’organitza i és el teu braç, la teva mà, els teus dits que es belluguen. S’organitza i forma els teu cor que et fa arribar l’aliment a totes les cèl·lules del cos. Ets pols d’estrelles que et respira i t’aporta l’oxigen. Tens ulls i hi veus, tens orelles i hi sents, nas i olores, boca i parles i assaboreixes el goig de viure. Si et punxen sents dolor, si sents tristesa plores, si estàs alegre rius i, quan veus un camí, sents la necessitat imperiosa de caminar-lo. Et conec i ho sé.


No fa gaire hem acomiadat un amic que, com tu i com jo, és pols d’estrelles. Mentre l’acomiadàvem ha volat un colom i els ulls d’una dona sàvia, (que és amiga meva) ha sabut que era el nostre amic que ens deia adéu. Però ell no ha deixat de ser pols d’estrelles, com tu i com jo, que vola per l’Univers. Encara hi és.


Com a tu i com a mi, a ell li agradava de caminar. Ara ja no pot. Arribarà un dia que tampoc nosaltres podrem. És per això que, mentre ens sigui possible, tenim l’obligació de fer-ho. La Naturalesa, l’Univers, es complau amb nosaltres, organitzant una part minúscula de la pols d’estrelles que som, per fer-nos caminar. Som Natura; com els arbres i els camps i les muntanyes que ens veuen passar; som paisatge com ells i elles. Som bellesa manifestant-se.


És per això que t’escric. Perquè és del tot imprescindible que, tant aviat com puguis, surtis a caminar, a fruir del goig de viure. Si tens el cos (o el cor) malmès, cal que facis tot el possible per recuperar-lo; reposa. Però també cal que no oblidis el teu destí. Tant aviat com et sigui possible torna al camí! Et necessita. (El camí, sense ningú que el camini, no és res, es fon i s’esborra com una cosa absurda).


Fes-ho per mi, fes-ho per tu i per tots els qui ja no hi són però encara estimem.


Una abraçada!



(Aquest correu forma part d’una cadena. L'he rebut i sé d'on surt, respon a uns fets i a unes persones pròximes, reals. Reenvia’l, si vols, a persones especials, amigues teves, a qui agradi de caminar)

4 comentaris:

joan ha dit...

Gràcies, Roser, per la teva companyia. Ahir vaig còrrer pels camins d'Alpens, (feien la Cursa 3 Comarques). És possible que torni a sortir un escrit, ja ho veurem. Un petó

Roser ha dit...

De res! La companyia és mútua. No paris d'escriure!

Carme Cara ha dit...

Encara que aquest escrit no sigui teu... el fet de compartir-lo ens apropa, ens commou i, a mi, personalment, em fa sentir un calfred i alhora un desig de continuar pel camí -tot i que de vegades ens perdem, voluntària o involuntàriament-.
Pols d'estrelles, camí, estimació.
Gràcies, Roser.
Carme Cara

Roser ha dit...

Gràcies a tu, Carme. Mira el bloc "Des del camí" (està enllaçat)T'agradarà.
Una abraçada!