Mireu, sóc escriptora, més o menys. Perquè també sóc una mica cuinera i una mica rentaplats, una mica mare i una mica àvia. Però m’agrada escriure contes, i explicar-los, i l’altre dia vaig anar a veure els nens i les nenes de primer de l’escola Fortià Solà, de Torelló. Els vaig explicar el conte “La casa trista i el ninot de neu”, i em van fer preguntes, i em van regalar bombons i dibuixos: que bé! A primer, s’aprèn a llegir. N’hi ha que a cinc anys ja n’han après una mica, i saben quasi totes les lletres, sobretot les del seu nom. A l’Ainoa, l’Aina C., l’Arnau, , l’Àlex, l’Adrià B., l’Anna, l’altre l’Adrià, l’Ariadna i l’Aina V, per exemple, els agrada molt la lletra A . Troben que sembla una escala, o un gronxador, si el mires de costat. A més, hi ha paraules amb A molt boniques: arròs, arbre...
- A mi m’agrada molt, l’arròs! – diu l’Ainoa.
- I a mi m’agrada enfilar-me als arbres – diuen les dues Aines, alhora.
Per a la Berta en canvi, la seva lletra preferida és la B, és clar. La lletra B majúscula, si la gires, sembla un pont...
La Carla F., la Carla R. I la Cristina estan enamorades de la C.
- Si la gires, també és un pont! – diu la Cristina!
- És la lletra de cargol – diu la Carla F.
- I la de casa, com la del conte que ens ha explicat la Roser –diu la Carla Roma.
- I la dels contes! – diuen totes tres alhora, i riuen.
- I també és la meva! – diu la Carme, la mestra
La Duna diu que les dunes són molt boniques, perquè són com muntanyetes de sorra, al desert, o a les platges...I una D, si la gires i la poses plana, és com una cova misteriosa.
El Gerard i el Gabriel opinen que les paraules amb G són les més interessants: gat, gana, gol...
- La lletra G sembla un gat arronsat i adormit – diu el Gerard, que té molta imaginació.
- Ah , sí, - diu el Gabriel. Però has de posar la lletra girada...
- La lletra més bonica és la meva – diu la Iria – perquè té puntet i sembla la lluna rodona damunt d’un pi, com diu la cançó...
En Jordi, la Judit i la Jennifer defensen la J, perquè és la lletra de jugar, i això és el que més els agrada.
La Karima, en canvi, pensa que la lletra K, la seva, és la més bonica, perquè sembla que camini...
- Però la lletra L sembla un mitjó – diu la Layla.
- I és una lletra que té una germana bessona – diuen les dues Laures...
- Sí, la meva! – diu en LLuc.
- També sembla una cadira sense potes, diu la Loubna.
En Mohamed, la Marimar i en Marc són partidaris de la M, és clar, perquè és la lletra del mar, les margarides i les muntanyes.
- De fet, la lletra M és com dues muntanyes...diuen.
Però la Nerea diu que la N, si li poses ulls i boca i cueta, és com una serp. I és la lletra de nena, de nen, de Nadal...
L’Omar n’està molt cofoi, de la seva lletra, tan rodoneta com la cara d’un pallasso, o com una roda, o...
En Pablo defensa la seva P, tan alta i esvelta, perquè és la lletra de pallasso, de partit (de futbol!), de pare, de pastanaga, de poma...”De fet sembla una poma que hagi cagut de l’arbre”, pensa.
En Rongtao diu que la seva lletra és la mateixa que la de la Roser.
- I tant! –dic. I sembla una P que camina...
La Sònia, la Silvana i la Sandra diuen que la S és com una carretera amb revolts, o una serp silenciosa...
- SSSSSS...fa la Sara, la mestra. Més baixet, més baixet...No crideu i no parleu tots alhora!
La Xènia està feliç amb la seva X, perquè és una lletra divertida, com un acròbata fent el pi.
- Em sembla que hi ha lletres que no ha defensat ningú – diu la Roser. Que les sabríeu trobar?
