Sóc només pols, però em penso estrella.

divendres, 5 d’octubre del 2007

Aiguabarreig


Aiguabarreig dels rius, aigua en calma. Pollancres i freixes, salzes de plata amb renou de vent petit.
Frisances.
Vol arran d'un ocell blau. Sabaterets que escriuen la pell de l'aigua.
L'ocell, ara, neda a l'aigua dels núvols.
Espiadimonis breus.
Tacte de pedra grisa freda de nit, vellutada.
Tèbies, torrades, fulles com mans dels plataners diuen la tarda.
El blau del cel es va fent petit.
Remor: és el vent, és un avió, és un tro que vola?
Ventada que sacseja els dits.
"Si vulgués ploure...!" pensen els arbres.
Cauen senceres les fulles, color de fruita.
Toquen les sis.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

La notra estimada amant, la natura

Anònim ha dit...

El primer dia que visito el teu bloc, Roser, gràcies a l'enllaç d'en Jesús Mª Tibau.

Bonic el teu escrit, et visitaré sovint.