Divendres passat, 20 de gener de 2016, vaig assistir
a una xerrada de la CUP de Vic: “Sobirania i exèrcit: cap a una societat
desmilitaritzada” que em va semblar molt interessant.
És un tema que ara mateix no està de moda. Fa anys i
panys de la lluita dels insubmisos i insubmises. Ara, per sort, els nostres
joves no han de complir un servei militar obligatori que va causar angoixes, suïcidis,
presó.
He dit per sort? No, per lluita! Les lleis que ens
afavoreixen a peu de carrer, les més bàsiques, s’han aconseguit sempre amb la
insubmissió d’unes quantes, és a dir: amb la desobediència.
Ara caminem cap a una independència que algunes polítiques
immobilistes volen sense adjectius i sense canvis. Amb retallades i privilegis,
amb injustícies flagrants. Crec que, ara més que mai, hem de dir que volem la
independència per canviar-ho tot: i dintre aquest tot també cal dir, alt i
clar, que no volem exèrcits, ni policies amb bales de goma que buiden ulls i
pistoles Taser potencialment letals. No volem demostracions policials a les
escoles, Rambos armats que es fan l’heroi als ulls dels més petits.
Una de les coses que els ponents, Montserrat
Aumatell i Jordi Muñoz van explicar durant l’acte a què faig referència va ser
l’abast de la Moció 55/XI del Parlament de Catalunya, sobre ladesmilitarització de Catalunya, que es va aprovar el 14 de juliol de 2016 a instància
de la Sra. Gabriela Serra, de la CUP.
Crec que hi ha una gran desconeixença popular d’aquesta eina que tenim, i que diu
coses tan contundents com aquestes:
a) Fer totes les accions necessàries davant del Ministeri de Defensa (...) per a reclamar el traspàs a la Generalitat (...) del patrimoni militar de tipus immobiliari que es trobi en desús, per a destinar-lo a usos públics de caràcter civil.(...)
b) Prohibir (...) els actes d’exaltació militar(...)
c) Prohibir les maniobres militars en espais no estrictament militars (...)
d) Desautoritzar la participació i la presència d’avions de combat en exhibicions aèries(...)
e) Evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present a espais educatius i promocionals (...)
f) No concedir ajuts i no promoure activitats per part de l’Administració a la indústria militar a Catalunya (...)”
No sé quin recorregut jurídic farà d’aquesta moció aprovada una llei
permanent. És clar, però, que ja pot servir de base a moltes mocions que es
puguin aprovar als Ajuntaments arreu del país, per exemple. Perquè moltes
discussions als plens municipals ja serien obsoletes si un ens superior tal com el Parlament ha
aprovat el que ha aprovat.
I és que una vegada més, com sempre, la insubmissió, és a dir, la
desobediència, ens marca el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada