Els carrers seran sempre nostres!

dijous, 31 de desembre de 2015

Quin gruix de boira



Quin gruix de boira quan l’any s’acaba: quin vol aplomat  d’ocells.

Tristesa infinita per les fronteres que portem tatuades a la pell, les filferrades i els fusells, la sal del mar que obre ferides.

Barrem el pas, només, a l’odi. Fem un país petit i obert on el mar dipositi, només, petxines...

Que les despulles del passat proper ens abriguin la memòria tan curta i sí, lluitem: que les paraules brillin, que la llengua ben nostra ens amari de tendreses envers la llengua ben vostra. Que les cases ens acullin i a les voreres dormin, només, fulles d’arbres que no tallarem.

Que el poc o el molt sigui per a totes i en endavant ja no calgui recordar que les dones també som. Que omplim el ventre si volem i parim revoltes.

Quin gruix de boira quan l’any comença, quin sol tan nou quan el cel s’obre, quin vol tan alt d’ocells!