Les flors de la vida petita són tossudes i fortes, però d'aparença fràgil.
Neixen a les esquerdes dels dies viscuts, al cor dels records, a les cartes escrites, al balcó dels dies quiets.
Són menudes com grans d'arròs,blanques i discretes com les flors dels crespinells.
Floreixen quan la memòria, fràgil, esdevé un tresor.
Quan els dits s'aturen i pensen aurores i postes pretèrites.
Quan la mirada veu alhora paisatges enfora i endins.
Quan la tendresa entapissa els cors i els amara amb una oculta saviesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada