Vas venir i ens vas portar de dret cap a l'aigua. En un dia de calor xardorosa, la riera encara era freda sota la volta verda dels arbres, i vam seure amb els peus a l'aigua, just on les arrels vermelles xuclaven la humitat.
I llavors va començar l'espectacle de les libèl.lules: una de petita amb un verd iridescent; l'altra negra, l'altra un esclat de blau lluminós. Volant arran de l'aigua o quieta a contrallum d'una fulla ampla, cadascuna va subratllar els petits moments de la trobada.
Tota la llum pretèrita de les estrelles feta perfecció i miracle.
1 comentari:
Recordo molt be aquest día , no es pot descriure millor gracies per les teves paraules i a l'univers per aquell moment amb vosaltres.
Albert.
Publica un comentari a l'entrada