Els carrers seran sempre nostres!

dijous, 27 d’octubre de 2011

Farbalans de foc.



Finalment, plou. L'aigua s'emporta pols i recances i ho envernissa tot: el cel és gris i inflat, però els colors són lluents. Al camí de Vallcàrquera, amb el rerafons sonor de la riera que s'escola avall, el castanyer gran és un calidoscopi de colors.
Hi ha un manat de bolets vora el camí, color de crema cremada, olor de diumenge.
El dia té una claror curta. El migdia és una hora quieta que s'estimba ja cap a la tarda.
Penso en cases buides, llars de foc ensutjades i fredes.
Enyoro farbalans de foc i els pares que ja no hi són.
Però tornarem a parar una taula ben llarga.

2 comentaris:

zel ha dit...

Hi ha enyors per tots els temps de l'any, jo enyoro molts bons moments, matins d'alegria, camins compartits, poder fer un regal...

Nosaltres ha dit...

Cert...