Ahir va fer un any que la mare moria, un dia gris com aquest dimecres, que l'any passat era un dimarts.
Han passat llunes i sols, flors i ventades, però el record és ben viu, com un alè de vent o un glop d'aigua viva.
La mare, i el pare, ens han deixat un rastre d'engrunes que anem resseguint. A vegades els ocells del temps se n'han menjat bocins, s'han empassat records, i costa de retrobar el camí perdut. Però si mirem endins tornem a veure d'on venim...
http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/2010/06/un-rastre-dengrunes.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada