Sóc de fang, sento les mans del terrissaire que m'afaiçonen, m'acaronen el cap i l'alcen des del no-res.
Sóc de ferro roent, sento el martell que em forja des d'una idea, creador.
Sóc de foc, blava i vermella, sento les flames que llepen des del miratge del temps.
Sóc escuma dels dies, suro entre les distàncies i sento la pols d'estels que em diposita, lentament, des de l'infinit.
2 comentaris:
Realment, corprenedor...
Toni
Gràcies, Toni.
Publica un comentari a l'entrada