Sóc només pols, però em penso estrella.

dijous, 27 de gener del 2011

SÓC DE FOC


Sóc de fang, sento les mans del terrissaire que m'afaiçonen, m'acaronen el cap i l'alcen des del no-res.

Sóc de ferro roent, sento el martell que em forja des d'una idea, creador.
Sóc de foc, blava i vermella, sento les flames que llepen des del miratge del temps.

Sóc escuma dels dies, suro entre les distàncies i sento la pols d'estels que em diposita, lentament, des de l'infinit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment, corprenedor...

Toni

Roser ha dit...

Gràcies, Toni.