Sóc un arbre retort
dessota les estrelles,
amenaçat de mort
- com tots.
Sóc l'herba que treu lluc
després de la sequera;
quanta rosada bec
- com tots.
Sóc l'ocell de l'hivern
que va tornant-se volva
de llum cap a dissoldre's
- com tots.
Tot viu i mor en el poema.
(Joan Vinyoli, A hores petites).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada