Quan la primavera esclata de debò, després de les pluges, les flors de les olors, amb pètals d'aire, t'acaronen a cada revolt del camí: olor de mel de les ravenisses blanques, olor groga de llimoners recòndits, olor verda del fonoll tendre, amb gust d'anís.
A les places de les ciutats floreix la flor d'ombra, color d'aigua pressentida amb estams fins de converses tranquil.les, i amb pistils d'embut de vides aquietades.
Però als mercats feiners volen les papallones rosades de l'olor de les maduixes, i les papallones verdes d'olor de menta i julivert.
Hi ha alguna cosa de molt recòndit, en la memòria de les olors intemporals, fràgils de tan antigues. Als mercats del temps, es baraten perfums molt tènues, gairebé extingits: olor de terra humida de les pastanagues amb colors de foc, olor de neu d'acàcies florides i d'essència de saüquer, i l'aroma inconfusible del vellut de les roses, que ens desclou records de quan érem plàncton, mar, petxina, nit, amfibis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada