DISSET DIES, QUATRE-CENTES VUIT HORES

L’acampada de Vaga Esfosa va començar el dia 7 de juny, dia i nit. Feu números... de moment, mentre escric això,  disset dies, quatre-centes vuit hores de resistència enfront d’una patronal feudal, que vol conservar com sigui els privilegis de la mà d’obra barata i dels diners guanyats amb el patiment de les treballadores i els treballadors.

Hi ha set famílies sancionades amb sis mesos sense feina, ni sou, pel pecat gravíssim de ser d’un comitè d’empresa que no s’ha venut. Les sancions van començar el dia 1 de juny.

A l’acampada, enmig del polígon, davant d’Esfosa , amb camions de porcs que passen a banda i banda amb un gran terrabastall i fan tremolar les parets de plàstic de la pèrgola, no es pot anar al lavabo. Aneu-hi servits...

Però a l’acampada, Biel Barnils va fer tremolar la nit amb la seva poesia,  amb una paraula solidària més potent que els camions. En K100 va esperar pacientment que s’acabés l’assemblea i va recitar amb el cel blau fosc del dia que s’acabava , contra els llums de l’escorxador que s’encenien, fantasmagòrics. En Lluís va arrencar el plor d’una guitarra... en Jesús Soler hi va recitar amb la veu i el cor potents...

A l’acampada, Amadeu Lleopart va  dir versos arran de terra, arran  dels cors, i Xavier Jiménez va descordar el paquet de paraules i les va servir generosament, una a una, a l’hora del berenar-sopar.

David Fernández i David Caño hi van recitar i cantar Ovidi3, o Ovidi2,  amb una força i una tendresa intactes, davant de més de cent persones. Immaculada Tubau, Carolina Font i altres hi van improvisar cançons.

Algú hi porta dinars, sopars. La gent hi fa assemblees, reparteix octavetes, postals. I molts dels cotxes que passen amunt i avall toquen el clàxon i criden el seu suport.

De tard en tard arriben càmeres. Vénen i se’n van. Alguns polítics. Un diputat de la CUP, regidors de Capgirem Vic, regidors de les CUP de Manlleu i d'Ara Junts per Centelles, una alcaldessa de Santa Eugènia, un tinent d’alcalde de Vic que només asseure’s  ja mirava el rellotge, incòmode i impacient.

Mentrestant, a la ciutat dels sants, que sembla tan lluny, a la catedral i als autobusos hi ha proclames estranyes d’una mena d’any de la Misericòrdia que vés a saber què és. Hipocresia santificada?

Dissabte a la tarda, 25, hi haurà jocs d'aigua per a criatures, petites i grans, i un concert de flabiol de Xavi i Xerac Jiménez, quan la nit encengui els estels blaus.

A l'acampada de Vaga Esfosa ara mateix hi fa molta, molta calor! Convé anar-hi, portar-hi alguna beguda freda i molts somriures càlids! Cinc minuts, una hora, tot el dia... el que pugueu!

Tots som resistència Esfosa. La seva lluita és la nostra. Tots i totes guanyarem!