MICELI

Com un gran ocell negre,

la tristesa bat les ales feixugues de la tardor.

Quantes fulles daurades que no em puc endur.

Quanta alegria colgada...

El miceli del cor fa arrels subterrànies

que no conec.

SIRENES, CENTAURES

No ets home i cavall, ets un centaure.

No ets dona i arbre, ets dona amb arrels.

No cacis papallones: són flors amb ales.

No trepitgis flors: són papallones quietes.

Tens cor de núvol: expandeix-te.

Tens dits de pluja: plou.

Tu ets jo, jo sóc tu.

Som cavalls i flors, papallones, herba.

Som vius, som morts.

Som temps, miratge.

Si pateixes, pateixo, moro amb tu.

Si pateixes, vull saber-ho.

Si gaudeixes, és amb mi, també.

Si et fereixo, sagno.

Si m’oblides, no sóc.

Si calles, crido.

Som vius, som morts.

Tenim peus d’herba,

ens calcem muntanyes,

renillem i parlem:

som centaures.

Volem als bassals,

som mirall,

nedem als núvols,

som sirenes

i pols del camí

i alè d’estrelles.

Grans i petits,

so i silenci,

camí de formigues

o oceans de boires,

estams i pedres,

baixem pous

i passem ponts,

som ponts i pous:

fondària

de pensaments,

ponts de paraules:

baules.

SARGIT

Sargeixo la meva pell
amb el fil d'un dolor antic.
Cabdello els ulls
i em miro des de fora.
Respira algú.
No: que algú sóc jo.
Em miro des de dalt,
l'eixida d'una casa en somnis.
No sabia que hi era,
aquest balcó.

VIATGE

Terra llaurada,
llavor, ferida.
Cargols nus
als marges cremats.

Viatjo a Orió,
guerrer d'hivern.
Cinturó cordat.
Tornada incerta.