Sóc només pols, però em penso estrella.

divendres, 26 de setembre del 2014

CANÇÓ DE BRESSOL DE BOIRA




Es fa de dia,
la nit s'aprima,
la boira gronxa,
blanca pubilla.

A les obagues
la nit poruga
perd la sabata
de vidre i lluna.

El sol rebota,
pilota blanca,
del cel al terra,
de branca en branca.

Feta de plata,
la teranyina
tota s'enjoia
i s'il·lumina.

La boira alta
es despentina
el sol li eixuga
la son tan fina.

Parracs de núvol
a les altures,
un nen perdut
va escampant engrunes...