ESCOLTAT EN UN MÍTING

El passat 24-01-14 es va realitzar un míting al Casal Fivaller, convocat per la Fundació Catalunya Estat i per l’Assemblea.Cat de St. Adrià, on es van discutir Les raons econòmiques, polítiques i socials d’una Catalunya Estat. A l’hora del torn de paraules, va intervenir un home que deia, més o menys, això: “Jo faré un prec, formularé una pregunta i, finalment, expressaré una esperança que tinc. Com vostè ha dit (dirigint-se a un dels ponents de la taula) cadascú té les seves pròpies motivacions personals per desitjar la independència. Aquestes motivacions, de vegades són grans, de vegades són petites”. JO TENIA VINT ANYS “Jo, per exemple, la primera vegada que vaig ser a Madrid, m’hi varen fer anar per força, per fer-me un judici davant d’un tribunal polític del règim del General Franco, el TOP (Tribunal de Orden Público). Era en 1968 i jo tenia vint anys. La independència de Catalunya, possiblement, és un dels grans desitjos de la meva vida… els vull perdre de vista… el Rajoy, l’Aguirre, el Gallardón, el Borbó… Ara bé –i aquí ve el meu prec –dirigit a tothom que m’escolteu: si-us-plau, no menystingueu la possibilitat que ara us diré” CAP AMIC CAPITALISTA “Si algun dia l’Estat Espanyol tornés a ser una república de treballadors i treballadores de totes classes, establerta sota un règim de llibertat i de justícia, jo vindria davant d’aquesta mateixa assemblea, a proposar la reincorporació de la Catalunya Independent a aquesta república nova… I això ho faria perquè, amb el pas dels anys, m’he adonat que, per un cantó, tinc algun amic estremeny, algun andalús, algun madrileny, algun gallec, basc, etc... i tots són obrers o defensors de la classe obrera. En canvi català, el que es diu català, no en tinc cap, d’amic, que sigui banquer o especulador o capitalista...” NI EXÈRCITS NI PRESONS “I ara la pregunta: a veure quina opinió els mereix aquest programa de treball, que els explicaré. Jo ja estava contra el règim del General Franco. Ara estic contra el del Rei i, en el futur, després de la independència de Catalunya, estaré contra qui sigui, que mani aquí, fins que tothom tingui un lloc de treball, un lloc a l’escola, un sostre per dormir...” “És a dir que, amb la independència de Catalunya començarà una nova etapa de la mateixa lluita contra el poder... i quan hàgim assolit aquestes necessitats bàsiques, que he esmentat, aleshores la lluita continuarà fins aconseguir un país sense exèrcits, sense presons, on ningú visqui de la política i on puguem començar a demanar responsabilitats a l’Esglèsia Catòlica, per totes les malifetes que ha comès durant tota la Història, des de la seva fundació...” LA BATALLA DE L’EBRE “I ara explicaré l’esperança que tinc: avui mateix he tingut ocasió d’entrevistar-me amb un supervivent de la “Quinta del Biberó”, un home de 93 anys, un d’aquells que la República va enviar, en 1938, a intentar aturar la guerra a l’altre cantó del riu Ebre. I ell m’ha inspirat la formulació d’aquesta esperança... aquesta setmana que ve, farà 75 anys de l’ocupació de Barcelona, per part de les tropes franquistes... la meva esperança és que tinguin raó tots aquells que, com vostè (dirigint-se a un ponent de la taula), amb aquestes o altres paraules, afirmen que mai més no serà necessari defensar la llibertat de Catalunya amb el fusell a les mans...” --