Airet de tardor, tebiesa del sol a migdia. La llum s'esbiaixa com un vel de núvia pels carrers. Criatures que saltironen camí de l'escola, esvalotats com ocells migradors.
A la plaça de Centelles, tan acollidora amb les cases antigues d'eixides amples, els músics de ferro toquen inacabablement una cercavila de silencis, sempre a punt per a la festa.
Piuladissa d'ocells que xerren com criatures.
El ventet que arrissa les mans dels arbres.
La plaça es buida, i la claror s'hi esberla com una fruita madura.
Meravella de núvols esmolats que passen, com veles blanques pel mar del cel.
Cauen les tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada