dilluns, 30 d’agost de 2010

MOLT LLUNY D’AQUÍ



Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.


12 juny 1939


Màrius TORRES, Poesies, Ed. Ariel, Sant Joan Despí, 1981

http://www.vilaweb.cat/noticia/3769161/xarxa-ret-homenatge-poeta-marius-torres.html

4 comentaris:

vpamies ha dit...

Francesc, no he trobat fins avui el teu escrit sobre Màrius Torres. T'afegeixo a la llista de blogs participants en l'homenatge.

Roser ha dit...

Gràcies, però el meu nom és Roser Iborra. El Francesc és un col.laborador del bloc. Salut!

vpamies ha dit...

Perdona, Roser. Ara he vist el teu nom al peu de l'escrit i del comentari. De totes maneres, ben trobada!

Roser ha dit...

Ben trobat, també. Gràcies per la vostra iniciativa!