Es pot posar paraules a la música, però...la música es pot dir amb paraules? Em penso que no. Als qui en som només oïdors ens queda amarada a la pell com una pluja de primavera, ancorada en un raconet de la memòria, dissolta a la saliva com un sucre molt fi.
I no sabria com més dir-ho. Sopar, cançons i fresca de la nit fins a les quatre de la matinada, abraçades i records de la mare Pepeta, cantadora, a qui es va retre un homenatge ben merescut i emotiu, dins de la dissetena trobada de cantadores i cantadors del Lluçanès, a La Torre d'Oristà, aquest passat dissabte 3 de juliol.
Des d'aquí vull agrair-ho a tothom qui ho va fer possible, amb una sinceritat i un sentit de país que no sap de constitucions ni de roïneses. Va ser inoblidable.
4 comentaris:
Molt bonic, Roser!
i el vers del ocell també.
He de dir que he arribat aquí de sa forma més venturosa que pugui imaginar-se, però no puc anar-me'n d'aquí sense abans dir com m'agrada es teu blog.
S'hi respira frescor, senzillesa i alegria.
A més a més, he de dir-te que es tema des cant m'interessa molt. Aquí a ses Illes, exceptuant Mallorca i Menorca, que han tingut una mica de relleu per part del jovent, s'està perdent.
Mai he escoltat es cantar de Catalunya, si sabeu d'alguna ocasió que al Lluçanès o algun altre indret s'organitzi una cantada, us en recordaríeu de fer-m'ho saber?
A jo em diuen Jordi, sóc formenterer i estic estudiant a Barcelona, així que complicat no pot ser-m'ho massa, arribar on siga necessari.
Salut i gràcies,
Sargantana
Gràcies, Jordi.
Et passo el link de Solc, el cicle de cançons al qual faig referència en aquest post:
http://solcllucanes.cat/solc/
Si m'escrius a
roseriborra@hotmail.com
et puc passar convocatòries més concretes.
Vinga, salut!
Moltes gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada