COLORS D'ESTIU: NEGRE

Els negres estiuencs són ombra, record, refugi.

És l'altra cara de la lluna blanca, és el repòs després de la sega, garberes de son d'oblit darrera les parets gruixudes on la calor no arriba.

És fondària de pou i saurins d'aigua oculta; porticons per acotar els grocs incandescents dels migdies, mans brunes damunt els ventres blancs i tebis.

El negre és carícia sense paraules, silenci sense música: partitures foses com mercuri, cal.ligrafies esborrades.

És tempesta que ve del mar, núvols gràvids que es descorden, pluja a semalades damunt la set dels camins.

Però els negres d'estiu són, sobretot, abisme del cel vellutat d'estrelles, brou de planetes i somnis de llet, de lluna, o fosca de nit que irradia lluernes.

COLORS D'ESTIU: VERD

Els verds de l'estiu són madurs, lluents, reposats: aspror adormida de les figueres, vellut apelfat d'ametlles closes, verd enllunat d'oliveres carregades de fruits menuts, encara blancs com flors.

Són colors de migdiada i persiana closa, escalfor i brunzit d'insectes que semblen l'alè dels rellotges de sol, blancs de llum a les parets recremades.

Hi ha el verd encara tendre dels raïms minúsculs, com gotes d'aigua tancades; però també els foscos i madurs: agulles dels pins que fan capçada densa, fulles com farbalans dels albercoquers, amb fruits que sembla que madurin tots alhora, verd-daurats, sorpresos de si mateixos, de ser vius.

Però avui hi ha hagut, sobretot, el verd mòbil d'una serp ondulant damunt l'asfalt negre i calent del migdia. Com un signe d'admiració, un crit escrit de meravella.

Aturem la MAT

La marxa sortirà del passeig de Centelles (Osona) a les 11h del matí, passarà per les torres que estan construint per acabar dinant al tros de bosc arrasat on volen construir la torre 39.


[...]"El que està clar és que si realment volem aconseguir alguna cosa, hem de lluitar i ens ho hem de creure. Primer de tot, les obres no estan, a nivell general, tan avançades. Queden molts trams per construir, alguns d’ells encara no clars a nivell legal (tot i que no ens hem de refiar de que no ho facin igualment), i després d’això quedaran encara anys en posar-se en funcionament. Que veiem les torres construïdes no ens ha de fer recular, al contrari, ens ha de servir per renovar la nostra ràbia i per decidir, amb l’experiència adquirida, quines tàctiques poden servir. Una de les coses bones de la lluita contra les grans infrastructures és que tant s'hi val on miris, hi ha molta feina a fer. Necessitem de totes les habilitats: de persones que es manifestin, de persones que posin recursos, de persones que sabotegin empreses relacionades amb la MAT, pintades, cartells, xerrades informatives, protestes espontànies... L’únic límit és el que ens posem cadascú de nosaltres."[...]

(Extret d'un tríptic sobre la MAT)