Disset, disset, disset.

Ha passat just quan dos núvols s'acostaven, molt amunt.
Just quan desparàvem la taula i escombràvem engrunes. 
Quan fèiem la migdiada, quan fèiem l'amor.
Ha passat just quan la filla petita estrenava sabates al carrer més alegre, el de més trànsit.
Quan el fill gran travessava el carrer.
Quan els avis compraven el gelat de nata per al nét petit. 

Passava cada dia, però era lluny, irreal, improbable. 
Passava just quan dos núvols s'acostaven, molt amunt.
Just quan desparaven la taula i escombraven engrunes.
Quan feien la migdiada, quan feien l'amor.
Passava just quan la filla petita estrenava sabates al carrer més alegre, el de més trànsit.
Quan el fill gran travessava el carrer. 
Quan els avis compraven el gelat de nata per al nét petit. 

Passava mentre les tanques escorxaven les mans.
Mentre les bombes queien.
Mentre les mares ploraven fills perduts.
Mentre els reis compraven armes.
Mentre els nens abandonaven les aules, si és que mai hi arribaven, si és que no morien abans de fred i de gana, de por.