El dia tanca els llapis de colors a la capsa negra
de la nit. Els tomàquets a la branca, les llibretes noves, la roba estesa, el
cansament a l'escorxador de les hores. Però els petons de xiclet de maduixa
espurnegen a la capsa tancada.
El dia obre la capsa de
sorpreses d'un matí nou. Encenalls de núvols blancs que amaguen nueses. Gent
que torna, exhausta, dels escorxadors de les nits.
Dia de foc als
escorxadors de porcs i de carn humana. La sang, vermella. Que ningú no caigui
mai a la cadena que no s’atura. Crits de porcs al sol. La sang dels porcs i la
dels ventres de les dones, buidada. La sang de les ferides dels homes. Totes
les hores venudes, tot el dolor. Totes les hores comprades a preu de saldo.
La carn escorxada. La
sang. La sang. La sang.
L’ànima ferida,
callada. Les hores. Les hores.
Les hores inacabables.
El dia tanca els llapis
de colors a la capsa negra de la nit.
Els nens esperen a la casa buida. La roba per estendre, el sopar per fer, el
cansament de les mans i de les cames baldades.
Revolta de petons i de
lluita que espurneja a la capsa tancada.
