EL DIA DE LA DONA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
El
mateix dia que la televisió retransmetia
la compareixença pornogràfica de JPF al Parlament, en hores de màxima
audiència i sense avís previ per poder apartar les criatures, vaig rebre un
mail del gabinet de presidència del Parlament de Catalunya en
què em proposaven la participació a l’acte de commemoració del Dia
Internacional de les Dones.
He declinat
l’oferta. Però m’he quedat amb ganes de dir algunes coses que, en cas
d’anar-hi, no crec que em deixessin dir. Per exemple, que per a mi és el Dia
Internacional de la Dona Treballadora. No crec pas que sigui casual, aquest
canvi de nom. Per tant, no hauria dubtat a participar en
qualsevol celebració popular i reivindicativa; però no tinc ganes d’anar
a menjar croquetes (és un dir) en un acte, segons em diuen, “discret, auster i solemne”. Textualment, amb
incoherències gramaticals incloses:
“Aquesta
celebració la fem, des que la presidenta del Parlament és una dona, amb un acte
discret, auster, però solemne. Consisteix a que 5 dones no polítiques i que no
siguin conegudes pel gruix de la societat ens facin un breu relat de la seva
vida, les seves vivències, la seva experiència... Amb un missatge clar per a
totes les dones de Catalunya. No es tracta de fer propaganda de les empreses,
ni dels treballs, ni d’una mateixa, sinó en aquests moments de convulsió, donar
un missatge a les dones que són veritables agents de canvi.
Li agrairíem
si volgués participar en aquest acte, i amb el seu testimoni, ajudar a donar
visibilitat a totes aquelles dones “anònimes” que lluiten cada dia per vèncer
traves i tirar endavant la família, el negoci, l’entorn social... de ben segur
que la seva experiència, tal i com hem llegit en una entrevista seva del passat
estiu a La Vanguardia, és molt enriquidora.”
Bé, jo sóc
una dona anònima, justament, però no sóc “no política”. Tot i que no milito en
cap partit, tinc uns objectius de lluita clars i sé qui són els meus amics; i
vostès no ho són, posat que continuen la nissaga del pujolisme que ha devastat
el país.
Resulta que
encara estic esfereïda
per la compareixença de JPF al Parlament. Sempre havia tingut la sospita que el
pujolisme ens governava (i ens governa) com si fóssim, tots, peons de la seva
empresa. Tot el país com a moneda de canvi a les seves mans. Em sento
insultada. I molt. Com més xerrava, aquest JPF, més s’engrandia la magnitud de
la tragèdia, més s’anava enfangant en l’arrogància i,presumptament, en la confessió dels delictes.
No sé quines lleis ha vulnerat o no, aquest senyor, però és claríssim que ha
menyspreat i empobrit la gent treballadora, el gruix de la societat: la meva
gent.
I
no, no em ve de gust venir.
També
trobo curiós que celebrin aquest dia “des que la presidenta del Parlament és una dona”. Què
vol dir, això? Que quan sigui un home ja no la faran?
